Valencia, imagen y palabra / València, imatge i paraula

«La dona valenciana, nafa primerenca, somriu quan la gent la mira passar: el sol per cabell, la terra i el mar vestint lo seu cos, la ll...

«Ay, dona, si me donares una miqueta de tu, per a portar-me la llum a la foscor que m'habita. Ay, dona, si tu vullgueres vindre en...

«I la vida és un somriure i la vida és la mirada, i la vida se desperta després d'estar oblidada d'un hivern que ya no és, d...

«La dona valenciana s'ha vestit de primavera i ha pres lo carrer i l'ha omplit de llum en el soroll de la música, la festa i el fum ...