Carn de canó quan la pàtria ho demane

«Creixen els fills, el futur de la pàtria.
Carn de canó quan la pàtria ho demane.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés

Fotografía del tres de octubre de 1898 en la que vemos en el puerto de Valencia algunos de los repatriados de la guerra de Cuba del grupo de Infantería

"La provincia de Valencia en la guerra de Cuba (1895-1898)" 

Enrique de Miguel Fernández , Rafael Izquierdo Canosa y

Francisco Javier Navarro Chueca

Sobre el goig breu

«I sobre ses victòries i fatigues,
sobre el goig breu i el treballar constant,
sobre el camp pedregat o ple d’espigues,
sobre la taula buida o abundant,
sobre el ball de la boda desitjada,
sobre el fúnebre llit banyat en plors,
estenga eternament ta Creu sagrada
los braços protectors!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

A la porta de la barraca

Todocolección

Per a que dorguen sens dubtós recel

«Guarda-los de la pluja i la tempesta
per a que dorguen sens dubtós recel;
guarda-los de la fam i de la pesta,
del foc dels hòmens i del llamp del cel.
Guarda-los bé dels esperits malignes,
de les llengües de serp dels mals veïns;
guarda-los bé de temptacions indignes,
de pensaments roïns».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

La barraca valenciana

Todocolección

Guarda als infants

«Guarda als infants que baix de la porxada
ab lo jònec valent juguen sens por;
guarda a la verge que en la nit callada
escolta la cançó que li ompli el cor;
guarda a la mare, ardida i jubilosa;
guarda al pare pensiu, que es cansa ja;
guarda al pobre vellet, que al peu reposa
de l’arbre que plantà!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

La barraca

Colección Cánovas

Todocolección

A sa dolça calor, són forts i rics

«En tu nasqueren i ditxosos viuen:

per a ells, lo món que veuen no és més gran;

com los aucells que moren on aniuen,

en tu bressol i tomba trobaran.

Ton lluminós fogar és sa alegria;

a sa dolça calor, són forts i rics:

guarde-los bé ton ombra, nit i dia,

de tots los enemics!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Barraca de Montoliu

El Saler

Todocolección

En les nits d’albades

«El que, enflocant son haca voladora,
la joia guanya, que a la nóvia du;
el que fa refilar a la sonora
citra, en les nits d’albades, com ningú;
el que, per a defensa de la terra,
lo vell trabuc despenja del trespol
quan per l’horta, donant lo crit de guerra,
retrona el caragol».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Nit d'albaes

http://collabrials.blogspot.com/

El que sembra el bon gra

«En tu naixqué, company ben digne d’ella,
sobri, sufrit, lleuger, fort i lleal,
el que en l’aspre guaret clava la rella
i obri a l’aigua corrent fonda canal;
el que sembra el bon gra i el arbre talla,
i en l’almàssera extrau l’oli més fi,
i ab incansable peu follejant balla
en lo trull ple de vi».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Pan de huerta. La huerta de Vera

La Semana Gráfica. 7 de noviembre de 1931

https://fullesgroguesvoramar.blogspot.com/2017/08/pan-de-huerta-la-huerta-de-vera.html

Junta el gesmil, la rosa i el clavell

«La que la roja fraura, al rompre el dia,
cull una a una, i en brillant pomell
que la mateixa Flora envejaria
junta el gesmil, la rosa i el clavell;
la que desfulla la frondosa branca,
aliment de l’insecte filador;
la que als rossos capells, cantant, arranca
la subtil fibra d’or».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Los jardines de Valencia

Huertana recogiendo las flores para la fiesta

Todocolección

En tu naixqué l’hermosa campesina

«En tu naixqué l’hermosa campesina

que tot lo món contempla embelesat,

llauradora ab aspecte de regina,

plena ensems de modèstia i majestat:

la d’ajustat gipó i airoses faldes;

la que el foc de l’Aràbia du en los ulls;

la que clava ab agulles d’esmeraldes

los negres cabells rulls».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Grupo de huertanas

Hauser y Menet

Todocolección

Santa i noble escola del treball!

«Barraca valenciana! Santa i noble
escola del treball! Modest bressol
del que nos dóna el pa laboriós poble,
curtit pel vent i bronzejat pel sol!
Més que els palaus de jaspis i de marbres,
més que los arcs triomfals i els coliseus,
tu, pobre niu perdut enmig dels arbres,
valdràs sempre als ulls meus!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Arando el campo. 1951

Jean Dieuzaide 

Museu Valencià d'Etnologia (MUVAET)

Cortesía de José Navarro Escrich

Va l’aigua cristal·lina corrent entre pomells de lliris blaus

«Tot riu entorn: va l’aigua cristal·lina
corrent entre pomells de lliris blaus,
sorolla dolçament la mar veïna,
mouen els arbres ventijols suaus;
i si el fillet dormit a la mamella
mira l’esposa i calla, ou a lo lluny
llarga cançó de l’home, que la rella
enfonsa ab valent puny».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

La Acequia de Vera

Principios del siglo XX

http://lamalva-rosaenblancinegre.blogspot.com.es/

La mare agrunsa a son infant darrer

«Allà dins, entre alfàbegues florides,
en lo corral, baix l’ample taronger,
mormorejant pregàries beneïdes,
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant los gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne exemple

sos braços protectors!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Barraca valenciana

?

La guitarra, que ensems gemega i riu a la llum de la lluna

«Pengen del mur l’aixada i la corbella
que a terra fan doblar lo suat front;
lo pulcre canteret que la donzella,
encorbant lo braç nu, porta a la font;
i plena d’harmonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu
a la llum de la lluna, en les gustoses
vetlades de l’estiu».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Los guitarristas. 1889

Joaquín Sorolla y Bastida

Óleo. 34 x 49,50

Museo Sorolla