martes, 31 de diciembre de 2019

Rebocemos esta copa con sueños e ilusiones

«Poetas y navegantes en mar de la fantasía
rebocemos esta copa con sueños e ilusiones
para brindar porque brille el sol de la poesía
en todo el universo sin rencor y sin pasiones.

Apuremos esta copa con amor y con euforia
por esas musas doradas que nos dan inspiración,
por la lira encantada que nos lleva hasta la gloria.
por la lengua castellana, por nuestra amada nación.

Brindemos por esta sangre que llevamos en las venas,
por héroes que murieron con el corazón de lirio,
por maestros que han luchado en estas duras faenas
de cantar con alegría y sin temor al martirio».

Brindis del poeta

Héctor José Corredor Cuervo


Celebración de la Nochevieja en Valencia. 1956

Todocolección

domingo, 29 de diciembre de 2019

Pues be saps que una paélla á gust nunca te la menches

«¿En los guisados cuánt val
la sál?

¿No diuen molt bé en tots ells
els clavélls?

¿De sóbra en quina ólla está
el safrá?

¿Y ahón fá mai mala parella
la canella?

Pues be saps que una paélla
á gust nunca te la menches,
com del mánec no li penches...
sál, clavélls, safrá y canella». (Sic)

Miracle de Sant Vicent "La fealdat y la hermosura"

Josep Bernat i Baldoví



Los Gorets

http://hojasdeboj.com/tag/gorets/

sábado, 28 de diciembre de 2019

Socorreu als desamparats quan vostre favor demanan. Vídeo

«Puig del Rei la tiranía
vos maná matar Infants;
ajudaunos cada dia
Gloriosos màrtirs sants.

Los savis Reis d'Orient
quan hagueren vist la Estrella,
partiren en continent
á visitar la Doncella,
per adorar lo Messias
alegres i triomfants.

En totas necessitats
ajudau als quius reclaman,
socorreu als desamparats
quan vostre favor demanan,
sou també la llum y guia
dels pobres peregrinants».

Goigs als Sants Innocents



Virgen de los Desamparados

viernes, 27 de diciembre de 2019

¡ Eixos encara fumen llavoretes !

«Lo que ha desaparegut dels estancs eren uns cigarrets que se venien en garbonets i que estaven fets de llavoretes. Estos cigarrets els compravem els menuts quan voliem començar a fumar i en cremar hi .avia llaborets que esclatia com si fora dacsa de fer roses. Quan algu dels que se les donava de major volia desacreditar als que eren menuts solia dir: "¡ Eixos encara fumen llavoretes !"».

Miscelanees a vora mar

Vicent Monzó Expósito



Iniciación. Valencia 1959

 José Miguel de Miguel

Cortesía de Jose Navarro Escrich

miércoles, 25 de diciembre de 2019

Ha nacido Jesús, qué pena, en un establo

«¡Alégrate, zagala!
¡Alégrate, pastor!
Ha nacido Jesús,
es nuestro Redentor.

Ha nacido Jesús,
qué pena, en un establo,
sin más luz que su luz,
sin más sol que sus manos.

Sin más luz que sus ojos
nació el Crucificado,
nació el Rey de la Paz,
nació el Cordero Blanco.

Igual los pastores
que los Reyes Magos,
doblan sus rodillas
y beben cantando.

Y beben la paz
de sus ojos claros.
El frío no quiere
entrar al establo».

El Rey de la Paz

Gloria Fuertes


Establo del Parador-Posada del Ángel

Revista Valencia Atracción. Diciembre de 1930

Subida por César CaminArt a VAHG

martes, 24 de diciembre de 2019

Que comamos, hija mía por ser Nochebuena pan

«Son hija y madre, y las dos
con frío, con hambre y pena
piden en la Nochebuena:
"una limosna por Dios"

¡ Hoy los ángeles querrán,
la madre a su hija decía,
que comamos, hija mía
por ser Nochebuena pan!

Y al anuncio de tal fiesta,
abre la madre el regazo
y sobre él, a aquel pedazo
de sus entrañas acuesta.

Al pie de un farol sentada,
pide por amor a Dios
y pasa uno y pasan dos...
más ninguno le da nada.

La niña con triste acento:
-Pero, ¿ y nuestro pan?, decía.
-Ya llega!, le respondía
la madre....y llegaba el viento.

Mientras de placer gritando
pasa ante ellas el gentío,
la niña llora de frio...
La madre pide llorando..
Cuando otra pobre como ella
una moneda le dió,
recordando que perdió
una niña como aquélla.

“¡Ya nuestro pan ha llegado!”
gritó la madre ecstasiada;
más la niña quedó echada
como un pájaro en su nido.

Llama y llama ¡desvarío!,
nada hay ya que la despierte,
duerme, está helada, y la muerte
¡solo es un sueño con frío!

La toca, al verla tan yerta,
se alza, hacia la luz la trae,
se espanta, vacila y cae
a plomo la niña muerta.

Del suelo y de angustia llena
la madre a su hija levanta,
y en tanto, un dichoso canta:
“Esta noche es Nochebuena!”».

Nochebuena

Ramón de Campoamor


Horno de san Vicente

Calle del Progreso

Cabañal

domingo, 22 de diciembre de 2019

Pero es que jamás me tocó lotería en estas fiestas

«El que espera desespera,
reza el dicho popular,
y es que por mucho esperar
en olmo no salen peras.

Con esto decir quiero
que por mucha fe que tengas
no te animes ni te avengas
a dirigirte al lotero.

Y decirle cual incauto:
«¡Qué número más bonito!
Dame un décimo, Benito,
que de esta me compro un auto.»

¿Acaso no has sido informado
de que esto de la Lotería
es un negocio a medida
de las arcas del Estado?

Si calculas la esperanza
de que te toque el boleto,
tienes que ser un inepto
si no lo tomas a chanza.

Este es mi recomendado:
Si en la Navidad te ofrecen
un número que parece
destinado a ser premiado

Procura que no te tienten,
porque te aseguro, amigo,
que es un dinero perdido.
¡La Estadística no miente!

Nunca busques la fortuna
pues cuanto más la persigas
siempre se te mostrará esquiva
como entre nubes la luna.

Tienes que ser más paciente,
mientras tanto ve tirando,
como siempre trabajando
con el sudor de tu frente.

Me llamarás aguafiestas
y no te faltará razón
pero es que jamás me tocó
lotería en estas fiestas».

Lotería de Navidad

José M. Ramos


Crónica. 28 de diciembre de 1930

viernes, 20 de diciembre de 2019

Es un obchecte redó en un’ansa a cada banda

«Es un obchecte redó
en un’ansa a cada banda,
aplaná, de varies mides
segóns la chent que la gasta.

Casi sempre sól posarse
en casa o en la montaña,
sobre tres pedres en triángul
posaes en térra plana
o sobre ferros que apósta
els han fet pera aguantarla.

Ahón ella está hiá alegría;
ahón ella está hiá jarana;
ahón ella está, la chent chove
expulsa de la seu’ánima
l’amargura de la vida
pa consagrarse a la chala;
ahón ella está, se mixturen
els vells en la chovenalla;
ahón ella está, hiá poesía;
ahón ella está, hiá fragansia;
ahón ella está, li declaren
sa guañá preponderansia
que té sobre els demés émuls
en el art de culinaria;
ahón ella está, no hián penes;
es vida, en una paraula.

¿No hi haurá ningú capás
de traure esta endevinalla?

¡Pues, hóme, ben clar está!
¡La paella valensiana!»

La Traca del 24 de desembre de 1917



Paella en Las Arenas

Todocolección

miércoles, 18 de diciembre de 2019

Se embarró en el viejo barrio chino de Velluters

«Nada. Incluso, quemando las últimas opciones, se embarró en el viejo barrio chino de Velluters donde las rameras de tamaño Rubens exhibían sus mollas mientras reposaban en esquinas contrachapadas de mugre. ¿Y si Charli buscaba solaz barato entre esas calles mortecinas? Tampoco por ese lado saltó la liebre».

Sesenta kilos

Ramón Palomar


Barrio chino de Valencia. Años 70

Joaquín Collado

https://elpais.com/ccaa/2014/05/01/valencia/1398970065_756682.html

lunes, 16 de diciembre de 2019

Al cap d’uns cinc minuts d’ebullició comproves el punt de sal

«—Al cap d’uns cinc minuts d’ebullició comproves el punt de sal, i quinze minuts més tard, quan ja estarà cuita la verdura, tornes a comprovar-ho de sal, ho ensafranes i tires l’arròs, uns cent grams per persona. Per cada tassa que en poses, l’arròs en necessita tres de líquid per a poder coure adequadament —només dues i mitja si les paelles són molt grans—, i ací l’exactitud és important perquè, si en té menys, queda massa sec i no s’acaba de fer, i si en té més no ix solt, ix empastrat, amb els grans oberts i esclafats, que és lo pitjor que li pot passar; el mal és que hi han paelles de moltes mides i només l’experiència ens pot dir quin és en cada una d’elles el moment just de tirar l’arròs, aquell instant precís en què hi ha la quantitat correcta de brou.

—No és fàcil, ja ho sé —el mirà amb posat resignat—. Ara: jo tinc un sistema que no falla mai —digué com si dubtara sobre la conveniència de divulgar-ne el secret—. És aixina: si ets previsor i disposes d’una tassa, i saps o fas per saber quantes tasses d’arròs hi has de posar, aleshores, en abocar l’aigua, l’única cosa que has de fer és tindre primerament la precaució de posar-ne només la que necessita l’arròs tot just per a ell i, en alçar el bull, fixar-te per on cau el nivell, que generalment sol ser per algun punt dels reblons de les anses; després, tot just abans de tirar l’arròs, hi afegeixes la poca aigua que s’haurà evaporat, només la necessària perquè arribe al nivell d’abans, li dónes més foc i deixes que torne a alçar el bull.»

Nit de Foc

Vicent Marqués




Concurso de paellas

?

sábado, 14 de diciembre de 2019

Ham compost un dinarón que he menchat per vintitrés

«Ham tengut un arroset
qu’entre’l pato y la verdura
caragols y talponets,*
ham compost un dinarón
que he menchat per vintitrés».

* Topillos

Sainet ”Tots estem per la perra". 1919



Una paella en la huerta de Valencia

Todocolección

jueves, 12 de diciembre de 2019

Anexos a zonas de copas como Juan Llorens, Cánovas y la avenida de Francia

«Mauro envió a sus chicos Berni y David por ahí y por allá para que pescasen jirones de la existencia del súbitamente desaparecido. También fracasaron. Él mismo recorrió garitos de mala muerte anexos a zonas de copas como Juan Llorens, Cánovas y la avenida de Francia, pues sabía que Charli nunca se abrevaría en los antros luminosos y ventilados de moda, sino en los tugurios grasientos que chupaban rueda junto a los de clase A».

Sesenta kilos

Ramón Palomar



Niños en la Plaza Cánovas

Todocolección

martes, 10 de diciembre de 2019

Entre els partidaris del mètode del cavalló i els del de la cullera

«—La gent, per regla general, es dividix entre els partidaris del mètode del cavalló i els del de la cullera —digué amb un lleuger escepticisme—, que són mètodes aproximatius, però ells diuen que ja els va bé. En el primer cas es tracta de fer l’operació a la inversa del que hem dit abans; o siga, que hem d’adequar l’arròs a la quantitat d’aigua: quan trobes que ja s’ha evaporat prou de líquid fas un cavalló d’arròs que vaja d’un extrem a l’altre de la paella, després d’enretirar la carn a banda i banda, tot tenint sempre present que la proporció ideal és quan el cavalló trau la cresta lleugerament per damunt del brou. Però has de tindre en compte que això només és vàlid per a les paelles xicotetes, i que el cavalló ha de ser més gros segons que el diàmetre va en augment; en les mitjanes, diguem-ne les compreses entre dotze i vint racions, amb un cavalló no n’hi ha prou i haurem de fer-ne un parell, o una creu, i, en passar-ne de vint, a més de fer la creu cal afegir-ne quatre muntonets. L’exactitud, òbviament, no està garantida, i també hi ha el perill, com que no es mesura l’arròs, de fer curt i que la gent es quede amb gana, però el procediment és simple i ens pot ajudar a eixir del pas si en un dia d’excursió ens trobem davant d’una paella desconeguda i resulta que no tenim a l’abast cap recipient de mesura, que no seria la primera vegada en la història que passa això. Uns altres, menys nombrosos, s’inclinen pel sistema de la cullera, que consistix a fer en el centre de la paella una muntanyeta d’arròs, escampar-la un poc i enfonsar en ella verticalment una cullera de fusta: si la cullera es tomba és que encara li falta arròs, i si s’aguanta dreta cal afegir-hi aigua calenta fins que fa intenció de tombar-se. No cal dir que d’este no te’n pots fiar ni un pèl —alçà les celles—. Siga com siga, després de tirar l’arròs es repartix i s’escampa tot i ja podem penjar l’escumadora, perquè la paella, si no és que és molt gran, ja no es torna a remenar. Si t’agrada el gust del romaní n’agafes una rameta, tendra, i la deixes bullir dos o tres minuts. El safrà és imprescindible: ha de donar gust i color, de manera que a pesar del preu n’has de posar sense por, un bon pessic, i abans d’això l’has de deixar uns minuts a la vora del foc perquè es torre lleugerament i es puga desfer amb els dits».

Nit de Foc

Vicent Marqués


Comiendo de la paella

?

domingo, 8 de diciembre de 2019

Recordó lo de cinturón negro de kárate y logró dar con el gimnasio

«Finalmente el dueño de una pequeña tienda de comestibles anquilosada en el tiempo le proporcionó el soplo sobre el piso de Charli. De una patada derribó la puerta. Abrió cajones, revolvió la cama, destripó el único armario. Con un resultado desolador: ni fotos ni papeles personales, nada que le facilitase nombres, lugares donde empezar a buscar. Cero. Recordó lo de cinturón negro de kárate y logró dar con el gimnasio en el que había entrenado».

Sesenta kilos

Ramón Palomar


Diapositiva publicidad cine

Todocolección

viernes, 6 de diciembre de 2019

Oh la ilustre paella, por fuera con su blusa de colores. Vídeo

«¡Oh insigne sinfonía de colores!
¡Oh la ilustre paella,
por fuera con su blusa de colores,
quemadita por dentro con ansias de doncella!
¡Oh policromo plato colorista,
que antes que con el gusto se come con la vista!

concentración de glorias donde nada se deja.
Compromiso de Caspe entre el pollo y la almeja.
¡Oh plato decisivo: gremial y colectivo!
¡Oh plato religioso
donde todo es hermoso
y todo se distingue, pero nada esta roto!
¡Oh plato liberal donde un grano es un grano
como un hombre es un voto!»

Oda a la paella

José María Pemán



Celebrant la paella



La paella

miércoles, 4 de diciembre de 2019

Moraba en la parte del barrio del Carmen de calles angostas

«Durante dos semanas Mauro husmeó en el pasado de Charli en Valencia por si se topaba con la pista que le condujera a su presente. Frigorías sólo había podido decirle que el traidor moraba en la parte del barrio del Carmen de calles angostas y leve tufo a orín canino que todavía no había sufrido la rehabilitación del ayuntamiento. Mauro guerreó en la zona. Preguntó a camareros, gorrillas, yonquis, pequeños camellos, curas ensotanados, juventud botellonera y vecinos. No sacó nada en claro. Muchos le recordaban, claro. Copito de Nieve no era un tipo que pasase desapercibido. Pero tenía una presencia fantasmagórica. No, no se le conocía chati. Ni familia. Ni amigos. Nadie se fijaba dónde iba y venía».

Sesenta kilos

Ramón Palomar



Portal de Valldigna

Todocolección

lunes, 2 de diciembre de 2019

La base principal és sofregir-ho tot molt bé

«—La base principal és sofregir-ho tot molt bé —diu el tio Paco—, abans de tirar l’arròs. De primer has de posar l’oli, que n’hi haja per bona part del cul, tres quarts de got per a deu racions, i de pas aprofites per a equilibrar la paella. Una vegada tingues l’oli calent li poses el pollastre, sol o amb trossos de conill; tot això a foc suau, amb el pollastre prèviament soflamat i correctament trossejat per les juntes dels ossos, i no t’has d’oblidar de posar-ne també les turmes, la cresta i la morella, que són les parts més apreciades. En total, uns tres quilos de carn per a les deu racions. Eixa és tota la substància animal del guisat —es rascà el nas—. Si vols pots posar també uns caragols de muntanya —es desdigué—, vaquetes, si en trobes, que mengen herbes aromàtiques i són molt gustoses.»

Nit de foc

Vicent Marqués




Todocolección