El llaurador, clar està, el tipus més representatiu de la nostra terra

«El valencià, que ací es referix al llaurador, al 'hortolà, en res s'assembla als demés treballadorsde la terra de les altres regions de la Península. Ni té la severitat del navarrès i de l'aragonès, ni aplega als extrems de l'andalús i del murcià; i la seua llengua, el seu idioma habitual en res s'a-sembla al castellà, al basc, ni a l'andalús.

El llaurador valencià viu ordinariament en barraques les parets de les quals són de fang i palla i el sostre és un senzill armaçó de fusta cobert de boga, senill o palla. A dintre de la barraca hi ha l'estudi, l'andana i l'estable. L'es-tudi és la cambra o dormitori on hi ha el llit, la calaixera de la roba i altres mobles. L'estable és on es guarden les bèsties i es cria l'aviram.

En un dels racons de la barraca hi ha una senzilla escala per a pujar a l'andana on es guarden les collites. La cuina o foguer moltes vegades està fora de la barraca, així com, el forn i el pou.

Per damunt de tot el valencià és estimat enlloc pels grans serveis que fa; la seua fama coma llaurador és gran. "Les seues verdures i ensalades tenen reputació envejable, tant a la Península .com a fora d'ella; les seues fruites tenen una fama europea, com la taronja, els meIons, els tramussos i altres; i darrerament l'arròs valencià, la famosa orxata de xufes...", sense oblidar tot el que dona l'horta.

Per les seus costums i gènere de vida, comper les tradicions a que està nugat i per les reminiscències que porta amb ell, així com pel seu caràcter impressionable, i el seu mode -de parlar tan 'semblant al guirigall dels morescs,és el valencià, el llaurador, clar està, el tipus més representatiu de la nostra terra.»

Els valencians pintats per ells mateix

Enric Soler i Godes

Actual Plaza del Ayuntamiento

"Su Magestad, el labrador". 1942

Artista: Regino Mas Marí

http://www.fallas.com/