«Quin sentiment m’inspira
com a poeta l’horta valenciana!
Estranys versos d’amor, m’apareixen,
que mai no havia assaborit!
Què tranquils i assossegat
se’m converteix cada taronger
quan guaite tot en l’horitzó!
Por ser començaré a entendre-la
quan els meus ulls es converteixen
amb núvols d’alegria
per a exalçar-los sempre.
Fóra el que fóra, l’hora valenciana
flueix dins de la meua ànima,
amb candor d’il·luminació;
amb cada fulla immersa
en qualsevol persona que la gaudisca.
Podria fer-te una cançó
sense principi ni fi
i els meus sentiments es corroboren
en cada nota musical
dins del teu cultiu
ple de sensibilitat.
Esta falla nos muestra en símbolo la realidad del momento – La casa deshabitada, y sobre la torre del ayuntamiento un nido de ametralladora antiaérea de la guerra que ya terminó. Quienes habiten Valencia empiezan de nuevo.
ResponderEliminar