en flor
és blau el camí de l'insensat, les
és blau el camí de l'insensat, les
plomes del tigre, les llàgrimes
d'una serp que ha perdut les cames,
d'una serp que ha perdut les cames,
el cor del caragol que em
batega entre les dents de la
batega entre les dents de la
prudència mentre Déu li torna les
fletxes sangonoses al tirà de Babilònia
fletxes sangonoses al tirà de Babilònia
i un lleó estornuda gats
enmig de la tempesta i un àngel
enmig de la tempesta i un àngel
somriu al seu sexe que esclata
com les carxofes a l'estiu. Suor d'euga
com les carxofes a l'estiu. Suor d'euga
i sortilegi de peixos que
sostenen el món sobre els muscles de
sostenen el món sobre els muscles de
la llegenda.
Deixa'm el mapa i queda't el tresor
Deixa'm el mapa i queda't el tresor
perquè puga creure
que encara busque el camí del camí
que encara busque el camí del camí
d'algun cos constel·lat.»
Jùlia Zabala
Barraca en la huerta de Valencia
Todocolección
No hay comentarios:
Publicar un comentario