«Hollywood era la cafeteria dels germans Josep i Ferran Torres en els temps convulsos de la València dels inicis de l’any 75. Situada al centre neuràlgic de la ciutat, tenia dues portes: una, la principal, donava al carrer que confluïa a la plaça llavors del Caudillo, mentre que l’altra, precedida d’un giradiscos, era en un carreró estret, tot ple de tasques, sense a penes trànsit rodat i per on els diversos distribuïdors comercials subministraven a la cafeteria bo i aprofitant que aquesta entrada enllaçava amb l’escala que conduïa al magatzem.
No era ben bé una cafeteria, tampoc un pub. El Hollywood era un compendi que responia a la demanda social de la zona: al matí, acollia funcionaris i gent de pas; al migdia, generalment, rendistes i fills de bona família hi prenien el vermut; a la vesprada s’hi barrejaven parroquians de tota mena, i a la nit… Bé, de nit les ciutats haurien de ser més cordials, però els germans Torres havien heretat una clientela nocturna annexa al traspàs del local. De fet, el Hollywood tenia un soci addicional, el Fino, herència de Tomàs Torres, oncle dels germans que en vida adquirí compromisos que ara Josep i Ferran arrossegaven. No era un mal tipus, el Fino; era un proxeneta diguem-ne emèrit. El seu passat atreia algunes de les prostitutes nocturnes desplaçades del barri xino, les putes captivaven periodistes addictes a qualsevol règim polític, i aquests últims induïen la presència d’un policia ben especial: Bernardo del Río, comissari de la Brigada Politicosocial.».
La mirada del tafur
Ferran Torrent
No hay comentarios:
Publicar un comentario