Hòmens de la colla de càrrega i descàrrega del port

«La Estrella del Marino, més conegut pel bar Mosca, pertanyia a eixa mena de locals on els clients, hòmens de la colla de càrrega i descàrrega del port, compartien la taula amb els animal ets que tan popular havien fet el bar. L’irregular ritme de faena dels treballadors de la colla feia que passassen grans estones a La Estrella, matant l’avorriment i, de tant en tant, alguna mosca, dípter en perill de desaparició al districte marítim. Jugar al dòmino o xafardejar amb les putes del districte constituïa l’altra animació».

Penja els guants, Butxana

Ferran Torrent

Puerto de Valencia

César Estrany

I ara també van a omplir el riu de jardins

«—¿Li agrada València, fill? 

—Uf, moltíssim. 

—Hauria de viure ací, al barri, per a saber com és. Ha fet l’Ajuntament uns jardins i ha plantat unes palmeres que són una preciositat. I ara també van a omplir el riu de jardins. ¡Que el Nostre Senyor em done vida per a veure-ho!»

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Pegatina años 80

Todocolección

Barrachina. No té pèrdua

«—Diga’m senyora, ¿en quin pis viu, Frederiquet? 

—Al tercer, porta nou, però no és a casa, ara. 

—¿Ah, no?, ¿on és? —Treballant. 

—¿Treballant? 

—Sí, fillet, sí, en una cafeteria d’allò més important que està a la plaça d’Emilio Castelar —l’àvia era una fan de la segona república—. És clar que vostè no la coneixerà, la cafeteria… 

—Si em diu el nom… 

—Barrachina. No té pèrdua, a qualsevol que li pregunte li l’assenyalarà de seguida. ¿Sap on és, la plaça? 

—Sí, és molt famosa».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Barrachina

Fotograma de "Toda una vida". Versión Mariscal

"Toda una vida". Versión Mariscal

Està tocant a l’avinguda Primat Reig, enfront dels Salesians

«—De poca cosa li servirà, el treball. ¿On és la botiga del perit? 

—Per la part de Rascanya, al carrer de Sant Joan Bosco. Està tocant a l’avinguda Primat Reig, enfront dels Salesians. 

—¿Això no és Orriols?

—No sé si és Orriols o Barona, però tens el carrer, ¿no? 

—Ara en prenc nota».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Colegio Salesianos San Antonio Abad

https://valenciasaa.salesianos.edu/

En un bar que està al principi de l’avinguda del Port

«—Veuràs, Butxana. Ahir quan te n’anares del Marraquech, li vaig dir al Colometa que, en cas d’aclarir alguna cosa de relativa importància, m’ho comunicara. Ja saps que el Coloma és molt curtet i no em fiava massa que no ho contara al teu contestador automàtic. Li digui, per tant, que, després d’investigar el nostre «distribuïdor», jo em trobaria, a la matinada, en un bar que està al principi de l’avinguda del Port. Tenen unes gambes, al bar, collonudes, Butxana, acabadetes d’eixir de la mar, per al tio Penjoll».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

A la izquierda "Casa Calabuig"

Todocolección

Entre los jazmines y las rosas blancas

«Abril florecía
frente a mi ventana.
Entre los jazmines
y las rosas blancas
de un balcón florido,
vi las dos hermanas.
La menor cosía,
la mayor hilaba ...
Entre los jazmines
y las rosas blancas,
la más pequeñita,
risueña y rosada
—su aguja en el aire—,
miró a mi ventana.

La mayor seguía
silenciosa y pálida,
el huso en su rueca
que el lino enroscaba.
Abril florecía
frente a mi ventana.

Una clara tarde
la mayor lloraba,
entre los jazmines
y las rosas blancas,
y ante el blanco lino
que en su rueca hilaba.
—¿Qué tienes —le dije—
silenciosa pálida?
Señaló el vestido
que empezó la hermana.
En la negra túnica
la aguja brillaba;
sobre el velo blanco,
el dedal de plata.
Señaló a la tarde
de abril que soñaba,
mientras que se oía
tañer de campanas.
Y en la clara tarde
me enseñó sus lágrimas...
Abril florecía
frente a mi ventana.

Fue otro abril alegre
y otra tarde plácida.
El balcón florido
solitario estaba...
Ni la pequeñita
risueña y rosada,
ni la hermana triste,
silenciosa y pálida,
ni la negra túnica,
ni la toca blanca...
Tan sólo en el huso
el lino giraba
por mano invisible,
y en la oscura sala
la luna del limpio
espejo brillaba...
Entre los jazmines
y las rosas blancas
del balcón florido,
me miré en la clara
luna del espejo
que lejos soñaba...
Abril florecía
frente a mi ventana».

Antonio Machado

Floreal

José Pinazo Martínez

Óleo. 160 x 187

Museo del Prado

Fes una volta pels bars de la Malva-rosa

«—Bé —digué el detectiu apagant al misto—, Colometa, tu t’ocuparàs de visitar el barri del Carme, del de Sant Josep i, si et dóna temps, fes una volta pels bars de la Malva-rosa. Pregunta a tots els coneguts que siguen de la teua confiança. Tu, Penjoll, acosta’t al «distribuïdor» aquest que m’ha explicat adés el teu soci i informa’t si ha entrat alguna mercaderia de la propietat del comissari. Si ho aclareixes visita de seguida el canvista de marres i em telefones. Si no sóc a casa deixa l’encàrrec al contestador automàtic. ¿D’acord? 

—Correcte —contestà el Penjoll».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Flamingo, Casa César, Tabarca, Bora-Bora...

?