Barrachina. No té pèrdua

«—Diga’m senyora, ¿en quin pis viu, Frederiquet? 

—Al tercer, porta nou, però no és a casa, ara. 

—¿Ah, no?, ¿on és? —Treballant. 

—¿Treballant? 

—Sí, fillet, sí, en una cafeteria d’allò més important que està a la plaça d’Emilio Castelar —l’àvia era una fan de la segona república—. És clar que vostè no la coneixerà, la cafeteria… 

—Si em diu el nom… 

—Barrachina. No té pèrdua, a qualsevol que li pregunte li l’assenyalarà de seguida. ¿Sap on és, la plaça? 

—Sí, és molt famosa».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Barrachina

Fotograma de "Toda una vida". Versión Mariscal

"Toda una vida". Versión Mariscal