«Per fer temps, perquè estava prop o bé perquè necessitava la seua opinió, una excusa o altra servia per trobar-se amb Jota-Jota, exdirector del diari, pedagog de tots nosaltres quan nosaltres érem, fèiem o intentàvem ser periodistes. Viu prop de les Torres de Serrans, pique el timbre i dos segons més tard crida enèrgic per l’intèrfon: Qui és? Jo. Puja! Breu, sintètic, al gra. Puge per l’escala, és el primer pis. M’espera al replà amb un xandall blau fosc. Cabells blancs (no n’ha perdut cap), setanta i escaig, prim i àgil, gambeja fins i tot si està quiet».
Un dinar un dia qualsevol
Ferran Torrent
Calle Blanquerías
Todocolección
No hay comentarios:
Publicar un comentario