martes, 14 de noviembre de 2017

La paella és un plat d’horta, i a l’horta, d’això, no se’n cria

«—La base principal és sofregir-ho tot molt bé —diu el tio Paco—, abans de tirar l’arròs. De primer has de posar l’oli, que n’hi haja per bona part del cul, tres quarts de got per a deu racions, i de pas aprofites per a equilibrar la paella. Una vegada tingues l’oli calent li poses el pollastre, sol o amb trossos de conill; tot això a foc suau, amb el pollastre prèviament soflamat i correctament trossejat per les juntes dels ossos, i no t’has d’oblidar de posar-ne també les turmes, la cresta i la morella, que són les parts més apreciades. En total, uns tres quilos de carn per a les deu racions. Eixa és tota la substància animal del guisat —es rascà el nas—. Si vols pots posar també uns caragols de muntanya —es desdigué—, vaquetes, si en trobes, que mengen herbes aromàtiques i són molt gustoses.
           
—¿I el marisc? —es quedà l’altre un poc sorprés— ¿No en porta?
           
—La paella és un plat d’horta, i a l’horta, d’això, no se’n cria».

Nit de Foc

Vicent Marquès


Todocolección

lunes, 13 de noviembre de 2017

A València hi havia més putes que cantonades

«L'oci disposava d'un bon entramat. Que se m'entenga: a València hi havia més putes que cantonades (entre altres raons perquè les cantonades, si eren modernistes, tenien els dies comptats), malgrat les croades morals dels sectors socials més rancis de la ciutat. Les que treballaven fora del barri xino vestien sense cridar l'atenció, però eren com aquells llauradors que arribaven a València vestits de punt en onze, imitant els senyorets tot i que la cara rarament ho suggeria».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent


Barrio chino

Joaquín Collado

domingo, 12 de noviembre de 2017

La ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc

«La penúltima copa la preníem al Russafa, i, d'allí, a les cafeteries més cèntriques de l'avinguda de l'Oest, les del carrer Pelai o les de la plaça de l'Ajuntament, tant feia; anares on anares, la ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc. L'oci disposava d'un bon entramat».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent



Cocktelería - Restaurant "Wodka"

Carrer de la Pau, 5

Las Provincias. 30 de diciembre de 1934

sábado, 11 de noviembre de 2017

Esta reliquia, que aquí llaman «el Santo Cáliz» y no Santo Grial

«La presencia del grial en un lugar público, expuesto al culto todos los días del año en el corazón de la tercera ciudad más grande de España, cumple a la perfección con el primer mandamiento de nuestra Teoría de los Secretos. Esta reliquia —que aquí llaman «el Santo Cáliz» y no Santo Grial por pura prudencia cristiana— lleva en Valencia desde 1437 a disposición de los fieles. Y como todo buen secreto de ese tipo, tiene su propio guardián. Un custodio que lo protege y vigila desde una prudente distancia».

El fuego invisible

Javier Sierra


Capilla del Santo Cáliz

Catedral de Valencia

Todocolección

viernes, 10 de noviembre de 2017

Els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos

«Recorde els tramvies a gom d'aficionats arribant a la plaça de bous. Famílies senceres acudien al «coso» amb la felicitat reflectida al rostre. El formigueig de públic gambant al voltant de la plaça de bous en els moments que precedien la gran vetlada de catch, amb els venedors ambulants de tabac enlairant farias i caliquenyos, els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos, uns altres que, amb una nevera portàtil penjada del coll, oferien cervesa El Turia i gasosa La Esmeralda ben fresca (si tenies sort de comprar-la abans que el gel es diluïra en l'aigua), tota aquella gent marcava el pols d'una ciutat cridanera, potser intencionadament distreta a un futur en l'abisme de la inquietud, però feliç. Et barrejaves allà i notaves que el batec de la vida era allí mateix, entre un públic ardorós, com si s'haguera anunciat un succés de magnitud inabastable. I, de vegades, així era: ni més ni menys que Montoro contra un Túpac Amaru de mal plec («Me ha electrocutado», va manifestar Montoro a la premsa acabat el combat). 

—Túpac Amaru —afirmava Tomàs— té corrent elèctrica en els dits».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent



Plaza de toros de Valencia. Circa 1960

Todocolección

jueves, 9 de noviembre de 2017

El obispado no permite que ningún científico se acerque al grial de Valencia

«—La Iglesia es muy prudente con esta clase de objetos —los interrumpió Paula dispuesta a evitar que los ánimos volvieran a enconarse—. Desde hace décadas el obispado no permite que ningún científico se acerque al grial de Valencia para sacarnos de dudas. No quieren arriesgarse a sufrir otro fiasco como el de la Sábana Santa de Turín. Hace unos años aplicaron la técnica de datación por carbono 14 a la tela y se vieron obligados a fecharla en el siglo XIII . 

—¿Lo ve? —Luis se volvió hacia doña Victoria como un relámpago—. Paula está más preparada para ir a Valencia que yo. Déjeme ir a Barcelona en su lugar. 

—Ya le he dicho por qué no lo dejo, Luis. Usted busca el grial como objeto y en esa catedral hay uno al que la Iglesia respalda discretamente... ¿Qué más quiere?»

El fuego invisible

Javier Sierra


Todocolección

miércoles, 8 de noviembre de 2017

A València, el catch i la boxa gaudien de l'atenció d'un públic fervorós

«A València, el catch i la boxa gaudien de l'atenció d'un públic fervorós. Lluitadors autòctons com els germans Pizarro, Xato Pastor, Montoro, Blasco, Marqués i Tarrés (Cabeza de Hierro) o forasters de la talla del Santo o Túpac Amaru (El indio de los dedos magnéticos) han sigut la llegenda d'aquest fenomenal espectacle que atreia les masses».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent





Falla Plaza del Mercado. 1948

"Lucha libre". Regino Mas

Cortesía de Jose Navarro Escrich