La paella és un plat d’horta, i a l’horta, d’això, no se’n cria

«—La base principal és sofregir-ho tot molt bé —diu el tio Paco—, abans de tirar l’arròs. De primer has de posar l’oli, que n’hi haja per bona part del cul, tres quarts de got per a deu racions, i de pas aprofites per a equilibrar la paella. Una vegada tingues l’oli calent li poses el pollastre, sol o amb trossos de conill; tot això a foc suau, amb el pollastre prèviament soflamat i correctament trossejat per les juntes dels ossos, i no t’has d’oblidar de posar-ne també les turmes, la cresta i la morella, que són les parts més apreciades. En total, uns tres quilos de carn per a les deu racions. Eixa és tota la substància animal del guisat —es rascà el nas—. Si vols pots posar també uns caragols de muntanya —es desdigué—, vaquetes, si en trobes, que mengen herbes aromàtiques i són molt gustoses.

           

—¿I el marisc? —es quedà l’altre un poc sorprés— ¿No en porta?

           

—La paella és un plat d’horta, i a l’horta, d’això, no se’n cria».

Nit de Foc

Vicent Marquès

Todocolección