Els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos

«Recorde els tramvies a gom d'aficionats arribant a la plaça de bous. Famílies senceres acudien al «coso» amb la felicitat reflectida al rostre. El formigueig de públic gambant al voltant de la plaça de bous en els moments que precedien la gran vetlada de catch, amb els venedors ambulants de tabac enlairant farias i caliquenyos, els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos, uns altres que, amb una nevera portàtil penjada del coll, oferien cervesa El Turia i gasosa La Esmeralda ben fresca (si tenies sort de comprar-la abans que el gel es diluïra en l'aigua), tota aquella gent marcava el pols d'una ciutat cridanera, potser intencionadament distreta a un futur en l'abisme de la inquietud, però feliç. Et barrejaves allà i notaves que el batec de la vida era allí mateix, entre un públic ardorós, com si s'haguera anunciat un succés de magnitud inabastable. I, de vegades, així era: ni més ni menys que Montoro contra un Túpac Amaru de mal plec («Me ha electrocutado», va manifestar Montoro a la premsa acabat el combat). 

—Túpac Amaru —afirmava Tomàs— té corrent elèctrica en els dits».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Plaza de toros de Valencia. Circa 1960

Todocolección