ni tan sols una set d’aigua.
Però duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia.
Però duia en el seu front,
com un estel, una llàgrima.
Criatura, filla meua,
el món té la fel amarga.
Mai no perdona a qui duu
I quan la nit arribava
i no sabia on anava
Duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d’aigua.»
Cançó de perdona aquell que no duu
Vicent Andrés Estellés
No hay comentarios:
Publicar un comentario