i quin gran goig els fruits si benmaduren.
Terra ben ferma d’albarís, vinyes que es muden,
i un infinit dels solcs que ignora mida.
Quan mane el sol, trepollarem les eres.
Amor, amor, abraça’m de bestreta,
feina que fem serà feina ja feta,
per si ens reté la nit fent oliveres.
Tant matinar és doll que enjoia els cors,
mes, pels dos sols, l’esforç no paga pena.
Amor, amor, terra d’adob que va sent plena
hem de parar tot somniant heretadors.
Ha de pujar nostre treball constant
el dolç plorar de clares criatures.
Braços seran per fer, consol, ventures,
Amor, amor, per quan anem minvant.
—Ben cert serem tu i jo en un sol a penes.
L’estima em pot, vaja el bon grat guanyant.
Siga l’amor hagut abraç d’infant.
Vinguen els fills, i amb ells, gaubances plenes.»
Conversa del demà que voldríem
Cants (i encants) de noces
Sergi Gómez i Soler
La Alameda
Todocolección
No hay comentarios:
Publicar un comentario