Retrona la traca, repica'l tabal

«Naixquí entre les roses
del camp valencià;
del cant de l'alosa
prenguí lo meu cant;
esclava del moro
portava turbant,
y trist y anyorada
vivia cantant
Laralilalá, laralilalá.

Vingué lo Rey Jaume
¡Deu siga llohat!
Y ad sanch de sa espasa
me va cristianar.
Entrí dins la Seu
senyantme y cantant:
d'ensá l'alegreía
que bull en mon cap.
Laralilalá, laralilalá.

¡Recorts, quants ne guarde
dels segles passats!
Jo he vist la senyera
del bon Rat-Penat
eixir escoltada
per braus capitants.
Per allí ahon passava,
plebeus y magnats,
artistes y sabis
baixaven lo cap.
Laralilalá, laralilalá.

Jo he vist als tres angels
que varen formar la vera Imatge
dels Desamparats,
posar en sa destra
playrós lliri blanch,
y en sos ulls clarissims
amor y pietat.
Laralilalá, laralilalá.

Avuy, quant arriva
la festa del Sant,
retrona la traca,
repica'l tabal,
voltegen campanes,
ix lo drach alat,
y al meu compás ballen
Nanos y jagants
Laralilalá, laralilalá.

Quan venen les dances
d'infels i cristians,
sense mi la festa
no pot comensar.
Ni corren les joyes
fadrins afamats,
ni la bescuitada
se por dur al cap,
ni la clavariesa
comensa lo ball.
Laralilalá, laralilalá.

Naixquí entre les roses
del camp valencià,
soch filla d'un poble,
d'un poble lleal,
si un jorn anyorada
portava turbant,
hui porte arracades
vestit de domàs,
agulles, pinteta
y ayrós devantal.
Laralilalá, laralilalá.
Laralilalá, laralilá.»

La Donsayna Valenciana

Víctor Iranzo i Simón

Josep Sanfeliu tocant la dolçaina en la Porta del Mercat de la Llotja de València

Archivo José Huguet