Fill de la llàntia de bronze

«Farol del carrer patètic,

farol dels segle dinou,

fill de la llàntia de bronze,

nét del domèstic gresol:

els avanços t'oblidaren

any per any i poc a poc.

Solament un funcionari

-pobre Longinos a sou-

et visita a l'horabaixa

amb la llança que et remou.

I ta llum és una nafra

de pus que vol i no pot

escampar-se per l'atmòsfera,

per les clotades de llot,

per les parets sense portes,

sense reixes, sense sol.

La teua llum, devegades,

se tiny amb matisos grocs

d'envegeta per la lluna

que és clau del cèlic trespol.

La teua llum, altres voltes,

s'empara d'un caire roig

en vore l'home i la fembra

que es lliuren a eròtic joc.

Però sovint es destrien

hores i nits al teu volt

que no passa cap persona

i que l'estelada dorm.

Xiula, xiula la ventada;

rellampega, trona i plou.»

Farol

Francesc Almela i Vives

Calle San Vicente con Almas

http://www.skyscrapercity.com/