Les sèquies i els calçotets eren les piscines i els banyadors dels pobres

«En la dècada dels seixanta, les sèquies i els calçotets eren les piscines i els banyadors dels pobres. Els xiquets, els adolescents i els joves es trobaven a les diferents sèquies de Benicorlí bo i respectant l’ordre jeràrquic imposat pels més forts: allà on la sèquia era ampla i abundosa en aigua s’hi instal·laven els de més edat; la resta més avant o més enrere. Hi havia, però, la infecció, una injustícia que els igualava en un dret de fonament jurídic a l’escorxador. Era aleshores que el nadador audaç esquivava amb una ràpida immersió mentre que el distret, maldant per superar el seu propi rècord entre un pont de pedra i l’altre, ensopegava amb un budell de porc encara sanguinolent per arrossegar-lo uns metres amb el cap. Tothom reia quan tenien lloc aquells incidents. Fins i tot de vegades s’iniciaven batalles llançant-se les deixalles dels animals sacrificats, que, per una negligència d’un empleat, se n’eixien del matador.»

Bulevard dels Francesos

Ferran Torrent

Barracas en el Camino de Pinedo, ca. 1870

Archivo de Rafael Solaz