«El públic present rigué l’acudit marxant tot seguit, davant l’actitud comminadora de l’enllustrador que amenaçava amb el mocassí en alt. Frederic entrà corrents a la cafeteria Barrachina, el seu lloc de treball.
Amb lleugeresa, el local era ple, es canvià de roba i acudí a la faena on la seua presència era reclamada per l’encarregat.
La barra de la cafeteria era plena de gom a gom d’un personal que absorbia cafès i engolia sintètics donuts. Amb els ulls encara somnolents, els clients devoraven les notícies més importants, enclavades a les primeres planes dels diaris: el dòlar, no podia ser un altre, valia 152 pessetes. Un guàrdia civil queia sota el pes de les bales d’ETA-m. El carnestoltes autonòmic arribava a tot arreu, la província de Madrid es declarava autònoma. El Secretari regional de CCOO declarava que els Altos Hornos del Mediterráneo serien el que els valencians voldrien. És a dir, desapareixerien. Al final, en un racó, amb foto de perfil del president de la Generalitat local, un esdeveniment de ciència-ficció arrelat al medi; el govern de la comunitat pretenia reduir l’atur en quatre anys. En fi, tot un seguit de bromes matineres capaç de llevar-li l’ànim al més entusiasta».
¡No emprenyeu el comissari!
Ferran Torrent
Barrachina
https://www.levante-emv.com/multimedia/fotos/valencia/2017-05-12-91841-vida-jesus-barrachina-imagenes.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario