«Encara no m’hi havia negat quan ja m’havia proposat d’anar al Cartago, un local situat a l’Avinguda de Peris i Valero. Era tard i em sentia cansat, però aleshores m’esforçava a no decebre ningú capaç d’iniciatives nocturnes. La nit desfermava en mi un instint de rebel·lió bàsic, fonamental. M’esperonava la curiositat per tot allò que amagava, allò que la llum del dia no deixava veure. Coneixia el Cartago de les meues incursions solitàries. Eren visites ràpides, llambrecs que introduïa en el món prohibit i que amb prou feines em donaven una visió clara d’un ambient on et trobes perdut perquè la teua estranyesa revela als altres una experiència mínima. Amb la companyia del Rubio l’atmosfera tèrbola d’aquells locals es tornava familiar. Gairebé tothom el coneixia, i, el que era més sorprenent i agradable per a mi, el respectava, respecte que jo percebia com a acompanyant. Cap dels clients, cambrers o putes m’observava com en anteriors visites. Ja no semblava un parvenu, un ingenu que havia entrat fent una escapada momentània amb esguard culpable, obrint una escletxa imperceptible en la seua vida quotidiana i avorrida»
La vida en l’abisme
Ferran Torrent
Bar Club Cartago
No hay comentarios:
Publicar un comentario