«Lluís Dalmau va aspirar amb delit la brisa del port. Amb gust s’hauria llevat la jaqueta, però estava emmanillat. Al mes de juny sol fer calor al litoral, sobretot al migdia. Quan en fa, a la ciutat es desprèn una mena d’olor de monòxid, agre i xafogós, que brolla de l’asfalt dels carrers i s’incrusta en els vestits; una sensació que canvia tot just reps el vent suau i salabrós de la mar.
Un estibador que apilava caixes de tabac el va observar amb una mescla de tristesa i simpatia. Potser l’afligia veure’l amb les mans emmanillades, voltat de tres guàrdies civils —un caporal i dos números—, que sens dubte envernissaven l’escena d’un to patètic. Dalmau féu un somriure a l’estibador i tots dos es reconegueren en un gest que els agermanava. Llavors l’home es va aproximar i, obrint-se pas entre els guàrdies, va posar un cigarret encès als llavis de Dalmau, que el va acceptar de grat, tot i que no fumava».
L’illa de l’holandès
Ferran Torrent
Puerto de Valencia
Subida por Miguel Galán Merino a VAHG
No hay comentarios:
Publicar un comentario