Jo que volia que m'enterressin entre la platja i el firmament

«Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria...!)
ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

De la manera
que el desvalisen
i l'enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

¿On són els savis
i els poderosos
que s'anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!

Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència i per mala llet.

Jo que volia
que m'enterressin
entre la platja
(ai, qui ho diria!)
i el firmament!

I serem nosaltres
(ai, qui ho diria!)
els qui t'enterrem».

Plany al mar

Joan Manuel Serrat

Platja de la Malva-Rosa. Anys 50

"Són els anys 50, l'escuma que s'observa dins l'aigua obeeix als vessaments incontrolats que es feien des de la fàbrica (La Papelera).  Probablement fou una de les meues primeres imatges de la mar. Pensava, innocent de mi, que eixe era l'aspecte que la mar havia de tenir de manera natural".

http://lamalva-rosaenblancinegre.blogspot.com.es/