Lo somni

«Pasetjan-me una vesprada
per lo fresch Guadalaviar,
no llunt de Montolivet,
front als arbres de Salvà,
gran gorja en lo Turia note,
y que les ninfes saltant,
al pare qu-alberch els dona
es proposen festejar.

Mentrestant que lo stol d'elles
dantsaba en alegre ball,
una tocant lo psalteri
gotjosa llohaba els sants:
los miracles de Ferrer
los detjunis de Bertran,
al patriarca Ribera
y tambe a Pere Pascual.

Un altra es posa en seguida,
ab llaüt d'or en la ma,
a recordar de Valencia
moltes glories militars:
de Moncada y de Coloma,
de Carroz el almirant,
de Valldaura y d'Aguiló
les haçanyes celebrà.

La terça del instrument
les dolces cordes polsant,
ab sa veu de rosinyol
al gran Vives, Perpinyà,
Núñez, Falcó, Polo y Castro
per ses lletres va cantar.

Mes profunda fon la cuarta,
referint d'esta Ciutat
los furs, y com contra els reys
los guardaven los Jurats:
com lo Asenci Vinatea,
de Llop de Gonent aidat,
de Lleonor y En Alfons
al desafur s'oposà.

Anaba a seguir la ninfa
a donar curs a son cant...
pero, sobre-l pit, lo Turia,
de colp deixant caure-l cap,
gemech fondo despedi
qu-en los contorns resonà.»

Lo somni. 1831

Vicent Salvà

Revista Blanco y Negro. 1925