Tinc un forcat i una rella i un lligo i una corbella

«Yo tinc una casa vella
al poble a on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligo i una corbella
que saben de treballar.

Es una casa que obliga
a recordar als majors.
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l´espiga
i de frets i de calors.

I tinc davant el païsage
d´un poble que mira al cel
portant al cor el mensage
d´una llengua que es fa image
i es mes dolça que la mel.

Alli tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recòrt i l´indici
d´una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l´escola
I les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la carola
i la tauleta i el banc.

Alli tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.

I tinc davant el païsage…

I perque la meua infancia
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distancia,
comprenc la seua importancia
i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somi entre cella i cella:
Tornar al poble, tornar…»

La casa vella

Anfos Ramon i Garcia

Barraca en la huerta

Revista Iris. 8 de agosto de 1899

http://comunidadvalencianamemoriayarte.blogspot.com.es/2016/