—Deixa’m prop de l’Estació d’Aragó

«—Segur. Als pobles els drames són més visibles. Això de l’aigua és una bona idea.

—Jo ho faig des que un dia m’ho digué el pare Rafel.

—Com està Magda?

—Putejada. Treballa a Mingus. Li faig de palmero, aportant-li mons inexistents però il·lusionants —són gairebé les cinc de la vesprada—. Haurem de marxar. Tinc una reunió a València.

—Deixa’m prop de l’Estació d’Aragó».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Estación de Aragón. 1903

https://arquitecturayempresa.es/