martes, 11 de enero de 2022

En eixa plasa Redona, que sempre es un guirigall. Vídeo

«En eixa plasa Redona,
que sempre es un guirigall,
té’l puesto de peixcadora
Mariquita la Ratà,
qu’es una viuda d’espenta
que viu en el Cabañal…

- Escolte, polla,
¿vól un quilo de rachá?
Li va dir a doña Paca,
cuant pasaba, la Ratá.

- ¿A cómo esos llangostinos?

- A dos duros, y es donat;
no veu qué frescs y qué hermosos,
semblen canónches votant.

- ¿A dos duros? Tres pesetas,
lo más que se puede dar.

- ¿Tres pesetes? Mala bruixa,
¿qué creu que yo els ha robat?

- Vacha y compre esparrellóns.

- No es pescado que m’agrá,
produce mucho vapor,
vamos, que huele muy mal.

- La que apesta y fa pudor
es vosté, morta de fam.

- ¡Insolente! ¡deslenguada!
daré parte al queneral
qu’es amigo de mi espozo.

- ¡Rulla, Besona, feu pas,
que s’acosta la marquesa
del Potet y del pual!

- Mire qu’aunque soy desente
la tendré que contestar.
¿Pa qué ponen los diarios
presio de tasa, pa ná?

- Tórques en ells… lo que vullga,
no’m fasa desinquetar,
perque l’agarre del moño
y l’arrastre per lo fanc.

Entre éstes y les atres,
aplegaren a les mans,
y per més que la fadrina
per la seu’ama torná,
aquella fiera marina,
de Maria la Ratá,
va mampendre a doña Paca
per derrere y per davant,
hasta qu’en una de tantes,
la peluca li arrancà,
deixant a la siñoreta
en lo cap més repelat,
que un quinto de infantería
el disapte per la esprá».

Falla del Carrer de las Pas, eixecutà per el Sircul de Belles Arts en 1924 (Sic)



La Plaza Redonda

No hay comentarios:

Publicar un comentario