Butxana s’apropà als urinaris entre les mirades luxurioses d’un legítim de perruca torta

«El detectiu vorejà el vestíbul pel costat del bar. Un sospir, una mena de dona en estat de descomposició, que mantenia una guitarra sense cordes entre les cuixes, li féu l’ullet, Butxana accelerà el pas. 

Però si el living-room de la central ferroviària era esfereïdor, els vàters de l’estació representaven la connivència amb el superrealisme. Macarrons d’homosexuals, biprovadors de tota mena d’experiències i maricons de posat intel·lectual a la recerca del morbo perdut, es barrejaven amb els autèntics de sempre. 

Butxana s’apropà als urinaris entre les mirades luxurioses d’un legítim de perruca torta. El detectiu procurava no provocar susceptibilitats desviant la mirada. El megàfon interior anuncià l’arribada del tren de Xàtiva. S’acostà a un pinxo».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Urinarios y retretes de la Estación del Norte

Revista Arquitectura y Construcción. 1918

https://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=144603458