Va l’aigua cristal·lina corrent entre pomells de lliris blaus

«Tot riu entorn: va l’aigua cristal·lina
corrent entre pomells de lliris blaus,
sorolla dolçament la mar veïna,
mouen els arbres ventijols suaus;
i si el fillet dormit a la mamella
mira l’esposa i calla, ou a lo lluny
llarga cançó de l’home, que la rella
enfonsa ab valent puny».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

La Acequia de Vera

Principios del siglo XX

http://lamalva-rosaenblancinegre.blogspot.com.es/

La mare agrunsa a son infant darrer

«Allà dins, entre alfàbegues florides,
en lo corral, baix l’ample taronger,
mormorejant pregàries beneïdes,
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant los gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne exemple

sos braços protectors!».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Barraca valenciana

?

La guitarra, que ensems gemega i riu a la llum de la lluna

«Pengen del mur l’aixada i la corbella
que a terra fan doblar lo suat front;
lo pulcre canteret que la donzella,
encorbant lo braç nu, porta a la font;
i plena d’harmonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu
a la llum de la lluna, en les gustoses
vetlades de l’estiu».

La barraca (fragment)

Teodor Llorente

Los guitarristas. 1889

Joaquín Sorolla y Bastida

Óleo. 34 x 49,50

Museo Sorolla