Era la primera vegada que visitava el Palau de la Generalitat

«Feia la impressió que la roda de premsa del president tindria una durada curta. Parlaria dret des d’un micròfon de peu posat en un espai al fons del pati, escortat, un poc més enrere, per dos grans cossiols, les plantes dels quals desconeixia. Per a l’auditori, unes quantes cadires de pala, i un cadafal allargat a l’altra banda, enfront de l’autoritat, per a les emissores de televisió, locals i estatals.

Era la primera vegada que visitava el Palau de la Generalitat. La sensació era agradable, envoltat d’arquitectura gòtica i l’ambient propi, fresc i natural, dels patis construïts amb pedra noble».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Palau de la Generalitat

http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html

En una taula de la cafeteria Roma

«Abans de creuar la Plaça de la Mare de Déu vaig trobar-me Albert, assegut sol en una taula de la cafeteria Roma, sota una ombrel·la. Es va adonar de la presència de Felipe, la figura voluminosa del qual no passava desapercebuda, menys encara a un home que ho observava tot amb cura professional».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Plaza de la Virgen

?

Tenim problemes amb les llises. Fa mesos que no plou i potser tenen gust de fang

 «Li demane una taula a l’altra sala, al fons (seuré de cara a l’entrada).

—Et prepare una paella?

—Sí, per a dos. La tradicional. I un plat de llisa amb cebeta.

—Tenim problemes amb les llises. Fa mesos que no plou i potser tenen gust de fang.

—M’hi arriscaré. En no res vindrà un senyor que preguntarà per mi. Envia-me’l. Mentrestant, porta’m una canya».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Pescando en La Albufera

https://www.pinterest.es/pin/270216046366962009/

Entre setmana, el Palmar és un poblet tranquil

«El Palmar, una pedania de València, vuit-cents habitants si fa no fa, vint-i-cinc o trenta restaurants, no tots recomanables, famosa per la novel·la Cañas y barro de Don Vicente Blasco Ibáñez.

Entre setmana, el Palmar és un poblet tranquil. Ací, la gent s’ha dedicat tradicionalment a conrear l’horta, als arrossars i a la pesca. No debades està a tocar de l’Albufera, un llac magnífic molt visitat pels turistes als quals passegen en barques, una altra de les activitats dels nadius.

Abans d’arribar al poble, creuant pontets per on només pot circular un cotxe, ja al terme municipal, han habilitat un enorme solar de pàrquing gratuït. Dissabtes i diumenges està ple d’autobusos i cotxes particulars, per la dificultat d’estacionar els vehicles al poble quan, així que fa bo, els restaurant trauen les taules al carrer».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

El Palmar

Todocolección

De camí a la fruiteria el mòbil em tremola a la butxaca

«A la xarcuteria encara hi ha dues senyores precedint-me. Els mire la bossa, gran i buida: Decidisc deixar-li la llista de la compra a la dependenta.

De camí a la fruiteria el mòbil em tremola a la butxaca. Mire la pantalla. No apareix cap nom, desconec el número. No conteste. Instants després m’envien un missatge: "Sóc @solitud"».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Frutería Selecta

Calle San Fernando

Todocolección

Un personal que dubta si comprar corder o vedella

«Les deu del matí no és l’hora ideal per comprar a la xarcuteria, amb la poca paciència que tinc amb les cues, amb un personal que dubta si comprar corder o vedella o el dubte d’endur-se una mena de pernil o un altre. Hi ha tres dones i un home davant meu. Sospire per enviar-li un senyal d’auxili a la dependenta, que sap de la meua ansietat per acabar ràpid. De vegades li deixe el paperet de la comanda i torne mitja hora més tard, després de comprar el pa i la fruita».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Mercado de Ruzafa. Años 50

Subida por Alberto Alos (♰) a VAHG

A mi m’agrada més quan l’aigua de l’albufera nega tots els camps

«El paisatge dels arrossars és esplèndid, però el tenim tan visualitzat que a penes ens hi fixem. Sovint, als marges hi ha fotògrafs que esperen hores per traure una bona imatge de la posta del sol. A mi m’agrada més quan l’aigua de l’albufera nega tots els camps, previ a la plantada de l’arròs. Aleshores els camps es transformen en un gran llac esquitxat de casetes ací i allà. Contemple la panoràmica de catifa verda que s’estén davant meu des de la minsa ombra que m’ofereix la façana del magatzem, al qual he acudit mitja hora abans per precaució».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Plantando arroz a mano

Subida por Valenciana Pura a VAHG

Malgrat el trànsit tan intens que circula per la Gran Via

«Al barri de l’Eixample, en el triangle que conforma l’Antic Regne de València i la Gran Via, València té el traçat urbanístic més racional de la ciutat. Pertany al tarannà autòcton el fet d’ordenar una zona i construir l’altra part del centre a la babalà. Malgrat el trànsit tan intens que circula per la Gran Via, a la gent li agrada d’allò més prendre l’aperitiu a les terrasses de les cafeteries, observats pel poeta Teodor Llorente, màxim exponent de la Renaixença Valenciana l’escultura del qual els coloms cobreixen de cagades sense pietat».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Gran Vía - Fernando el Católico

Todocolección

O planificaven el destí dels solars de Mestalla

«—Veureu, l’encàrrec me’l féu una persona que era de confiança d’alts càrrecs polítics, però, en canvi, l’ordre d’investigar-lo a ell (li van regirar el pis, com sabeu) venia de les mateixes altes instàncies. D’això en fa dos anys, quan alguns privilegiats ja sabien o planificaven el destí dels solars de Mestalla. És una mica estrany. Se suposa que tots dos treballen pels mateixos interessos.

—I jo, què n’he de fer? —preguntà amb innocència el Messié».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Mestalla tras la guerra

https://historicosdelfutbolvalenciano.wordpress.com/2015/05/17/mestalla-la-fortaleza-del-valencianismo/

Semblava un pis senyorial de l’Eixample

«No fou difícil reunir-me amb el Messié. El Llargo li ho va consultar i de seguida acceptà. Semblava que li venia de gust que ens trobàrem; en el fons, pretenia fer una vida normal, amb el seu nou aspecte (que no ho era tant, però els anys que no ens havíem vist i els xicotets canvis el feien irreconeixible a primera vista, però no si t’hi fixaves), amb la seua nova identitat: Sebastià Domínguez Clotet.

—Senyor Domínguez —em puntualitzà.

Als matins, la casa de joc del Llargo, sense la clientela pollosa habitual, semblava un pis senyorial de l’Eixample, per bé que dominava l’olor d’haixix i de tabac malgrat que Felipe obria totes les finestres».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Calle Jorge Juan

Todocolección

Després d’observar l’edifici de l’antiga fàbrica de Tabacs

«Albert m’havia convocat al restaurant japonès Komori, dins l’hotel, a les dues de la vesprada, però, com és freqüent en mi, vaig arribar-hi vint minuts abans i em vaig prendre un martini arrecerat en el microclima del pati, després d’observar l’edifici de l’antiga fàbrica de Tabacs, prop de l’hotel, un dels que es va construir en l’Exposició Regional del 1909, dels pocs que n’han quedat, ara rehabilitat per a oficines de l’Ajuntament».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

La Tabacalera. 1909

https://www.oconowocc.com/centenario-exposicion-regional-en-valencia/

http://patrindustrialquitectonico.blogspot.com/2012/10/celebracion-de-cumpleanos-visita.html

El Westin és allò que en diuen un hotel amb «classe»

«Amb l’estil gairebé colonial del gran pati, l’hotel Westin em recordava el Nacional de l’Havana. El Westin és allò que en diuen un hotel amb «classe». Jo no hi havia estat mai, queda lluny de la meua zona habitual de la ciutat: baixar del tren i moure’m a peu en un radi des de l’Estació del Nord fins a les Torres de Serrans».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

La Lanera. Actual Hotel Westin

Calle Amadeo de Saboya

Colección Salva Monmeneu

Subida por Pilar Martínez Olmos a VAHG

La cambrera, vestida d’uniforme de patinatge artístic

«Demanàrem dos gintònics i un cubalibre de rom per a Josep. La cambrera, vestida d’uniforme de patinatge artístic, amb una minifaldilla i una peça diminuta de biquini que li ressaltava els pits, ens va servir com calia a tres VIPS. Pons ens indicà que seguérem en una tauleta. Jo preferia quedar-me a la barra, per tal d’escrutar la sala dels adolescents, però si ho feia crearia una situació incòmoda. De què parlarien tots dos? Malgrat que en tot moment Josep va maldar per insuflar normalitat a l’encontre, al Llargo se’l veia un poc molest. Potser necessitava més temps. Ens asseguérem tots tres».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

El Pollastre. Restaurante pista de patinaje

El Saler

Todocolección

L’any 1983 tingué lloc l’atracament al Banc Intrans, situat en un dels carrers prop de la Plaça de l’Ajuntament

«L’any 1983 tingué lloc l’atracament al Banc Intrans, situat en un dels carrers prop de la Plaça de l’Ajuntament. L’assaltaren a les dues en punt de la vesprada, just a l’hora que s’iniciava la mascletà (era la setmana fallera), coincidint amb l’enorme soroll que en eixe moment es produïa. Fou una obra mestra. Tot plegat, va durar deu minuts. Segons els testimonis, els assaltants n’eren sis, tots de negre i amb passamuntanyes. Mentre dos d’ells ordenaren als empleats (no hi havia clients) que es llançaren a terra, la resta s’adreçaren a la gran caixa forta, la rebentaren amb un explosiu de gran potència i s’emportaren només una part dels diners que hi havia, és a dir, allò que podien recollir en vuit minuts: sis-cents milions de pessetes».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

https://elpais.com/diario/1992/03/10/espana/700182013_850215.html

https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/ferran-torrent-revive-la-valencia-del-cambio-politico-de-los-80-con-su-obra-poder-contarlo-/191157

Banco Exterior de España. 1968

Calle Poeta Querol con Pintor Sorolla

Todocolección

—A l’hotel? Quin? —Hotel Palau

«—Portava cap maleta o bossa?

—No —em respon el pare Rafel—. Ho ha deixat a l’hotel.

—A l’hotel? Quin?

—Hotel Palau.

—Et busquen? —li pregunte.

—Sí.

—I t’allotges en un hotel de luxe?

Ismail assenteix».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Avenida de Navarro Reverter desde el Puente del Mar. 1934

https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2014/12/la-plaza-america.html

T’espere a la botiga d’Apple

«M’alce i me’n vaig cap a la porta. Isaac ho fa darrere meu. Santi resta al sofà.

—Ho lamente —es disculpa Isaac, al passadís.

—Entenc la teua posició.

De camí al cotxe li envie un WhatsApp a Santi: T’espere a la botiga d’Apple del Carrer Colom.

La botiga d’Apple és un lloc ideal per reunir-te amb algú. Sempre està plena de gent, però tothom capficat amb els ordinadors i les tauletes. La clientela és una barreja de joves i professionals interessats en les noves aplicacions. Botiga acollidora, decorada amb una austeritat plàcida, potser estudiada per sentir-te a gust i, com a tot arreu, amb l’aire condicionat massa fresc. Sospite que els empleats el fan servir per a ells. Si no fóra així no vestirien amb texans ajustats».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Calle Colón con Roger de Lauria

VAHG

Caminàrem fins l’Avinguda de Blasco Ibáñez

«No calia dir-li més. Ella sap que un «bon dinar», més enllà de la qüestió gastronòmica, l’organitza Robert Baixauli, l’àpat en què trobes els vells amics. Una amanida, però, seria digerible. Caminàrem fins l’Avinguda de Blasco Ibáñez mentre el vespre s’afeblia, la temperatura baixava a graus civilitzats. Magda necessitava el passeig, segons deia per compensar-se de les llargues estones del dia que romania dempeus. A eixes hores, a més, València és agradable quan el trànsit minva. Inspires la brisa del mar i el goig d’una ciutat aparentment neta esperona una conversa fluida».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Paseo Valencia al Mar (actual Avenida Blasco Ibáñez)

http://fundaciongoerlich.blogspot.com/2021/02/valencia-paseo-valencia-al-mar.html

—On la tenen? —Al Portal de Valldigna

«—On la tenen?

—Al Portal de Valldigna, per ser ecologista és bastant fosca. He posat la directa: busque Manel Rubio. De seguida m’ha contestat que no el coneixia. Hi he insistit, estranyat. La dona m’ha reiterat que no sabia qui era. Per provar la solidesa dels seus coneixements, li he demanat pel Xapi, el que ha provocat una escissió; i, en efecte, m’ho ha confirmat. De manera que el tal Rubio no ha militat a l’organització».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Portal de la Valldigna 1986. Francesc Jarque

 http://vicenticoaa.blogspot.com.es/ 

—Deixa’m prop de l’Estació d’Aragó

«—Segur. Als pobles els drames són més visibles. Això de l’aigua és una bona idea.

—Jo ho faig des que un dia m’ho digué el pare Rafel.

—Com està Magda?

—Putejada. Treballa a Mingus. Li faig de palmero, aportant-li mons inexistents però il·lusionants —són gairebé les cinc de la vesprada—. Haurem de marxar. Tinc una reunió a València.

—Deixa’m prop de l’Estació d’Aragó».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Estación de Aragón. 1903

https://arquitecturayempresa.es/

A mi m’agrada el de fesols i naps

«—De menjar?

—Tu pagues.

Sóc ràpid: amanida de tomaca (cultivada en sorra de platja), verd de diferents varietats i tonyina fresca. Després un calamar a la planxa i…

—Vols arròs?

—Menys paella, el que vulgues.

—A mi m’agrada el de fesols i naps, un plat potent condimentat amb orella, pota i morro de porc, cansalada fresca, botifarra de ceba, blanquet, pebre negre… Però no és l’època. Fem el de cigaletes».

Un dinar un dia qualsevol

Ferran Torrent

Arròs amb fesols i naps

Todocolección

http://elcalaixetdelaiaia.es/2014/04/arros-amb-fesols-i-naps-arroz-con/