Mostrando entradas con la etiqueta Calle de la Paz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Calle de la Paz. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de enero de 2026

En aquella esquina de la calle de la Paz había siempre un autobús de Iberia

«Durante el camino iba acompañado de voces, martillazos, chirridos de sierra, canciones de la radio, el estruendo que hacía el cierre de alguna tienda al levantarlo. Estos sonidos eran siempre los mismos. Se repetían dentro del hedor blando que emanaba de las alcantarillas hasta formar una sola sustancia. En aquella esquina de la calle de la Paz había siempre un autobús de Iberia».

Tranvía a la Malvarrosa

Manuel Vicent



Calle de la Paz. Años 60

Subida por Juan Antonio Delgado a VAHG

viernes, 25 de julio de 2025

Estaven fent un tracte una xurra i un soldat

«El día de Sant Jaume
es un día senyalat
(bis)

estaven fent un tracte
una xurra i un soldat
(bis)

sa mare que els va vore
es tirá les mans al cap
(bis)

"mare no s'assuste
que aixó ja no es pecat
(bis)

si guanye tres pessetes
pa vosté la mitat"
(bis)

"per a tú filla meua
que tu t'ho has guanyat"
(bis)

al cap de quatre mesos
va naixer un soldat
(bis)

com era de la mili
va naixer equipat
(bis)

amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç
(bis)

Ací acaba la historia
de la xurra i el soldat».

Popular



Calle de la Paz con la Torre de Santa Catalina al fondo. 1920

Memoria Gráfica de Valencia

Levante EMV


El dia de sant Jaume

Els Pavesos

jueves, 24 de octubre de 2024

Desde el tocador del hotel Palace oía el rumor de la fiesta

«Desde el tocador del hotel Palace oía el rumor de la fiesta que discurría bajo la cúpula de vitrales del salón principal, y allí rodeado de amigos permanecía el maestro Penella, echando el tronco hacia atrás con cada carcajada. La Piquer salió del aseo con los ojos enceguecidos. ¿Cómo era posible que la hubiera engañado y que ella no se hubiese dado cuenta después de tantos años? De pronto en su imaginación comenzaron a encajar ciertas piezas a las que ella en su momento no había dado importancia, algunas ausencias extrañas, aquella carta que le envió a Penella desde Chile una desconocida, su silencio embarazoso cuando alguien le preguntaba por la familia. ¿Cómo había sido tan ingenua siendo tan espabilada, teniendo como tenía un olfato tan fino? La última cumbre borrascosa acababa de empezar. Conchita salió del cuarto de baño, cruzó la fiesta apartando con las caderas a cuantos se oponían a su paso, se acercó al corro de amigos, se plantó ante Penella, volcó sin querer la bandeja de un camarero, y el ruido de cristales rotos de copas y botellas en el suelo coincidió con las dos sonoras bofetadas que bajo el esplendor de la cúpula y sin avisar le arreó en toda la cara a su amante. 

—Esta para que aprendas a no mentir, y esta otra de despedida —le gritó».

Retrato de una mujer moderna

Manuel Vicent



Hotel Palace. 1933

Calle de la Paz


miércoles, 24 de julio de 2024

El día de Sant Jaume es un día senyalat

«El día de Sant Jaume
es un día senyalat
(bis)

estaven fent un tracte
una xurra i un soldat
(bis)

sa mare que els va vore
es tirá les mans al cap
(bis)

"mare no s'assuste
que aixó ja no es pecat
(bis)

si guanye tres pessetes
pa vosté la mitat"
(bis)

"per a tú filla meua
que tu t'ho has guanyat"
(bis)

al cap de quatre mesos
va naixer un soldat
(bis)

com era de la mili
va naixer equipat
(bis)

amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç
(bis)

Ací acaba la historia
de la xurra i el soldat».

Popular




Calle de la Paz

Subida por Carlos Iborra a VAHG



El dia de sant Jaume


Els Pavesos


miércoles, 15 de noviembre de 2023

En unas oficinas que estaban en la calle de la Paz

«A mí, el tío Juan y su mujer me parecían los más guapos del mundo. Eran también los únicos elegantes de la familia. Él trabajaba en algo de exportaciones, en unas oficinas que estaban en la calle de la Paz, pero que dependían de una empresa del puerto, mientras que el padre de ella había sido, al parecer, un médico famoso que tuvo la mejor clientela de la ciudad cuando acabó la guerra, pero que murió pronto. También me había escandalizado en su momento oír por vez primera que, siendo médico, había muerto joven. Sospeché que debía de haberse tratado de un farsante. Alguien que se hizo pasar por médico sin serlo, como yo mismo me hacía pasar a veces por médico, cuando algún niño del colegio se caía y le aplicaba una poción de hierbas que cogía al azar al pie de las tapias, fingiendo que las mezclaba según una fórmula secreta que solo yo conocía».

El año que nevó en Valencia

Rafael Chirbes



Calle de la Paz

Subida por Alberto Real a VAHG

sábado, 25 de septiembre de 2021

Em va citar al restaurant de la Real Sociedad Agrícola de València

«A.C. em va citar al restaurant de la Real Sociedad Agrícola de València, el local més clàssic i vetust de la ciutat. A.C. era el típic jugador que havia perdut, a causa del joc, la família. Malgrat, però, que calculava en més de cent milions de pessetes els diners que s’havia deixat en les taules de joc, gaudia d’una bona posició econòmica, gràcies al fet que els negocis de la construcció sempre li havien funcionat». 

La vida en l’abisme

Ferran Torrent



Casino de Agricultura antes de la reforma

Calle de la Paz

Subida por Pilar Martínez Olmos a VAHG

domingo, 5 de septiembre de 2021

En aquella esquina de la calle de la Paz había siempre un autobús de Iberia

«Durante el camino iba acompañado de voces, martillazos, chirridos de sierra, canciones de la radio, el estruendo que hacía el cierre de alguna tienda al levantarlo. Estos sonidos eran siempre los mismos. Se repetían dentro del hedor blando que emanaba de las alcantarillas hasta formar una sola sustancia. En aquella esquina de la calle de la Paz había siempre un autobús de Iberia».

Tranvía a la Malvarrosa

Manuel Vicent



Calle de la Paz

?

domingo, 25 de julio de 2021

El día de Sant Jaume es un día senyalat

«El día de Sant Jaume
es un día senyalat
(bis)
estaven fent un tracte
una xurra i un soldat
(bis)
sa mare que els va vore
es tirá les mans al cap
(bis)
"mare no s'assuste
que aixó ja no es pecat
(bis)
si guanye tres pessetes
pa vosté la mitat"
(bis)
"per a tú filla meua
que tu t'ho has guanyat"
(bis)
al cap de quatre mesos
va naixer un soldat
(bis)
com era de la mili
va naixer equipat
(bis)
amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç
(bis)
Ací acaba la historia
de la xurra i el soldat».

Popular



Calle de la Paz

Subida por Carlos Iborra a VAHG


El dia de sant Jaume

Els Pavesos

lunes, 19 de julio de 2021

Tombe pel Carrer de la Pau

«—Si més no, ja que li he donat la informació, procure’m una parcel·leta si es fa amb ella. Tombe pel Carrer de la Pau i al quart carrer a l’esquerra. Potser un dia també jo necessitaré un refugi. L’illa, tot i ser artificial i minúscula, té molt de valor.

—Es pot convertir en un paradís fiscal.

—Correcte. I a més, vostè en dictaria les lleis. ¿No ho troba interessant?

—En principi, sí. Però tant d’interès altruista per part teua…»

Només socis

Ferran Torrent


Calle de la Paz. El "Ideal Room" a la derecha

http://guiadevalncia.blogspot.com/p/cafe-ideal-room.html

lunes, 14 de junio de 2021

Gràcies, però només vaig al Carrer de la Pau

«—Encara un altre: la persecució ha entrat als garitos d’apostes.

—¿Saps què? —s’alçà Tordera, mosquejat—. No m’estranyaria que el mateix Butxana ho haguera provocat. Es l’individu més insensat que conec.

—Una insensatesa de deu milions d’euros.

—Un lladre com una plaça de bous! Això és el que és! Bé —sec i taxatiu—, saluda ton pare.

—¿Ja se’n va?

—No vull fer tard al notari.

—Que tinga bon viatge.

—Gràcies, però només vaig al Carrer de la Pau».

Només socis

Ferran Torrent



Calle de la Paz

https://www.skyscrapercity.com/threads/remember-val%C3%A8ncia-iii.1694463/page-162#post-115334646


lunes, 14 de octubre de 2019

Aquella avenida que antes tantas veces recorriera a pie, tuvo entonces que cruzarla en barca

«Noviembre y febrero son allá meses de lluvias torrenciales. En las calles cercanas al río preparaban las casas contra la inundación, ajustando unos tablones al dintel de la puerta. Mas en otro barrio opuesto un afluente también solía desbordar con las lluvias, y sus aguas iban a tenderse, lisas como un espejo enamorado de la imagen que refleja, sobre la llanura donde está asentada la ciudad.

Una mañana vinieron a buscarle al colegio a hora desusada. Llovía días y días, torrencialmente; y el agua desbordando ya por el prado, sería difícil para él volver a su casa en las afueras si se retrasaba un poco. Hubo que dejar el coche al salir de las últimas calles. Aquella avenida de castaños que antes tantas veces recorriera a pie, tuvo entonces que cruzarla en barca.

El agua lo cubría todo, y al fondo surgían de la laguna los edificios extraños y exactos tras una delgada fila de árboles. Algunas gentes cruzaban confusas e inhábiles sobre puentes recién construidos con tablas. Mas casas y gentes parecían ahora breves y sin trascendencia, como si al privarles el agua de la acostumbrada base terrena (así ocurre con un navío al hacerse a la mar) dejara al descubierto su verdadera proporción y significado.

Ya en casa, tras de los cristales de un balcón, miró el jardín, que un muro protegía de las aguas. La laguna con sus frágiles puentecillos, negras líneas sin perspectiva bajo un plano cielo gris estriado de blanco por la lluvia, era como el paisaje de un abanico japonés que su madre tenía.

Al llegar la noche, derribados con el temporal los postes y alambres eléctricos, no había luz. A la claridad de las velas, un libro ante sus ojos soñolientos, escuchaba el viento afuera, en el campo inundado, y la lluvia caudalosa caer hora tras hora. Se sentía como en una isla, separado del mundo y de sus aburridas tareas en ilimitada vacación; una isla mecida por las aguas, acunando sus últimos sueños de niño».

La riada

Luis Cernuda



Calle de la Paz

Especial Las Provincias

Subida por Ramón Sánchez Castelló a VAHG

miércoles, 3 de julio de 2019

El saló de té era ple d’homes

«Vaig fumar-me un cigarret i vaig observar la silueta de les tennistes més joves, movent-se gràcils en la brisa de les darreres hores del migdia. El club tenia ara una bona animació. El saló de té era ple d’homes en el vermut abans del dinar; a la terrassa i a l’interior del restaurant els cambrers començaven a servir els menús, mentre algunes parelletes passejaven en barca i empleats del club habilitaven una sala de joc a sota de la terrassa del restaurant per procurar una vesprada més distreta. Tenia la sensació de trobar-me al refugi d’un món inserit en un altre planeta».

Cavall i rei

Ferran Torrent


Ideal Room. Calle de la Paz

http://remembervalenciaelblog.blogspot.com/2012/

jueves, 7 de febrero de 2019

Desaparegué carrer La Pau avall

«El banzim-banzam de la furgoneta de la Dentetes s’acunçava per moments. Se sentí un xiscle lacerant i el vehicle recuperà la calma. Cinc minuts més tard desmuntà un individu de complexió física greixosa, bellugà el cap a un costat i a l’altre i se sacsejà els pantalons pujant-se’ls fins el melic. Després de llançar una escopinada desaparegué carrer La Pau avall. El Xino i jo ens atansàrem fins la porta de darrere de la furgoneta. La cabina era a les fosques i l’únic punt visible provenia de les queixes, febles però patents, que es percebien des del fons de l’habitació portàtil: 

—La mare que… el… fa… parir. Ai… ai… la… 

—Dentetes, sóc Hèctor. 

—Ací, Farrera… ací».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent



Calle de la Paz

Todocolección

lunes, 29 de enero de 2018

En aquella esquina de la calle de la Paz

«En aquella esquina de la calle de la Paz había siempre un autobús de Iberia».

Tranvía a la Malvarrosa

Manuel Vicent



Calle de la Paz. Años 60

Subida por Juan Antonio Delgado a VAHG

domingo, 12 de noviembre de 2017

La ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc

«La penúltima copa la preníem al Russafa, i, d'allí, a les cafeteries més cèntriques de l'avinguda de l'Oest, les del carrer Pelai o les de la plaça de l'Ajuntament, tant feia; anares on anares, la ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc. L'oci disposava d'un bon entramat».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent



Cocktelería - Restaurant "Wodka"

Carrer de la Pau, 5

Las Provincias. 30 de diciembre de 1934

martes, 25 de julio de 2017

El día de Sant Jaume es un día senyalat

«El día de Sant Jaume
es un día senyalat
(bis)
estaven fent un tracte
una xurra i un soldat
(bis)
sa mare que els va vore
es tirá les mans al cap
(bis)
"mare no s'assuste
que aixó ja no es pecat
(bis)
si guanye tres pessetes
pa vosté la mitat"
(bis)
"per a tú filla meua
que tu t'ho has guanyat"
(bis)
al cap de quatre mesos
va naixer un soldat
(bis)
com era de la mili
va naixer equipat
(bis)
amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç
(bis)
Ací acaba la historia
de la xurra i el soldat.»

Popular


Carrer de la Pau

VAHG. Carlos Iborra



El dia de Sant Jaume

Els Pavesos/Joan Monleon

sábado, 27 de mayo de 2017

Algo de soñolencia resignada y amable

«La lluvia tiene un vago secreto de ternura,
algo de soñolencia resignada y amable,
una música humilde se despierta con ella
que hace vibrar el alma dormida del paisaje.

Es un besar azul que recibe la Tierra,
el mito primitivo que vuelve a realizarse.
El contacto ya frío de cielo y tierra viejos
con una mansedumbre de atardecer constante.

Es la aurora del fruto. La que nos trae las flores
y nos unge de espíritu santo de los mares.
La que derrama vida sobre las sementeras
y en el alma tristeza de lo que no se sabe.

La nostalgia terrible de una vida perdida,
el fatal sentimiento de haber nacido tarde,
o la ilusión inquieta de un mañana imposible
con la inquietud cercana del color de la carne.

El amor se despierta en el gris de su ritmo,
nuestro cielo interior tiene un triunfo de sangre,
pero nuestro optimismo se convierte en tristeza
al contemplar las gotas muertas en los cristales.

Y son las gotas: ojos de infinito que miran
al infinito blanco que les sirvió de madre.

Cada gota de lluvia tiembla en el cristal turbio
y le dejan divinas heridas de diamante.
Son poetas del agua que han visto y que meditan
lo que la muchedumbre de los ríos no sabe.

¡Oh lluvia silenciosa, sin tormentas ni vientos,
lluvia mansa y serena de esquila y luz suave,
lluvia buena y pacifica que eres la verdadera,
la que llorosa y triste sobre las cosas caes!

¡Oh lluvia franciscana que llevas a tus gotas
almas de fuentes claras y humildes manantiales!
Cuando sobre los campos desciendes lentamente
las rosas de mi pecho con tus sonidos abres.

El canto primitivo que dices al silencio
y la historia sonora que cuentas al ramaje
los comenta llorando mi corazón desierto
en un negro y profundo pentágrama sin clave.

Mi alma tiene tristeza de la lluvia serena,
tristeza resignada de cosa irrealizable,
tengo en el horizonte un lucero encendido
y el corazón me impide que corra a contemplarte.

¡Oh lluvia silenciosa que los árboles aman
y eres sobre el piano dulzura emocionante;
das al alma las mismas nieblas y resonancias
que pones en el alma dormida del paisaje!»

Lluvia

Federico García Lorca


Vista de la calle de la Paz en Valencia. 1922

Vicente Martínez Sanz (con permiso expreso de la familia)