«Per l’horta, tocant migdia,plens d’infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l’alqueria
dos pobres fematerets.
L’un i l’altre, a l’escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.
El més menut, que li guanya
a l’altre que l’acompanya
en vivor, li digué així:
–“Si fores el Rei d’Espanya,
¿què dinaries tu hui?”
Alçant el front ple d’arraps,
i soltant la llengua prompta,
li contestà:
–“¿Pués, no ho saps?
¡Quina pregunta més tonta…!
Arròs en fesols i naps”.
“¿I tu?» –afegí el major.
El menut llançà un suspir,
i torcant-se la suor,
li replicà: –«¿Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?”.»
Arròs en fesols i naps
Teodor Llorente
Arròs amb fesols i naps
Todocolección
