Mostrando entradas con la etiqueta Avenida de Peris y Valero. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Avenida de Peris y Valero. Mostrar todas las entradas

domingo, 30 de noviembre de 2025

Y en el paso a nivel del Camino de Tránsitos esperaba la gente

«A la altura del Cabanyal el paisaje había comenzado a llenarse de tapias y escombreras con cañizares y almacenes destartalados, y en seguida el tren se había metido resoplando ya con lentitud entre las fachadas sucias con mucha ropa tendida en las ventanas y la máquina no había parado de silbar con un sonido amenazador cuando atravesaba algunas bocacalles de la ciudad que tenían la barrera echada, y en el paso a nivel del Camino de Tránsitos esperaba la gente con motos, bicicletas, camiones y otros carromatos. Bajo el asiento había sentido que las vías se multiplicaban o se dividían con cada golpe de agujas que sacudía los vagones. Esta vez también me había parecido que las ruedas discurrían por aquella trama de rieles guiadas sólo por un instinto que les había hecho llegar de forma inexorable al andén exacto y que el primer sorprendido había sido el propio maquinista».

Tranvía a la Malvarrosa

Manuel Vicent




Paso a nivel de Peris y Valero (antiguo camino de Tránsitos), con las vías de las líneas Valencia-Tarragona y Valencia-Grao

Ruzafa huertana

martes, 7 de septiembre de 2021

Vaig aturar-me a Peris i Valero

«Ell mateix em dugué a València, amb taxi. Gairebé totes les nits hi anava, sol o acompanyat, però no necessitava ningú per a la mena de festa que hi celebrava. Vaig aturar-me a Peris i Valero. Al Moro li vaig dir que eixia amb una cambrera. No em refiava que s’haguera cregut la meua versió, de manera que vaig caminar una estona en direcció contrària al Cartago, fins que el taxi es perdé pel Carrer de Sueca».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent


Avenida de Peris y Valero

Todocolección

martes, 10 de agosto de 2021

M’havia proposat d’anar al Cartago, un local situat a l’Avinguda de Peris i Valero

«Encara no m’hi havia negat quan ja m’havia proposat d’anar al Cartago, un local situat a l’Avinguda de Peris i Valero. Era tard i em sentia cansat, però aleshores m’esforçava a no decebre ningú capaç d’iniciatives nocturnes. La nit desfermava en mi un instint de rebel·lió bàsic, fonamental. M’esperonava la curiositat per tot allò que amagava, allò que la llum del dia no deixava veure. Coneixia el Cartago de les meues incursions solitàries. Eren visites ràpides, llambrecs que introduïa en el món prohibit i que amb prou feines em donaven una visió clara d’un ambient on et trobes perdut perquè la teua estranyesa revela als altres una experiència mínima. Amb la companyia del Rubio l’atmosfera tèrbola d’aquells locals es tornava familiar. Gairebé tothom el coneixia, i, el que era més sorprenent i agradable per a mi, el respectava, respecte que jo percebia com a acompanyant. Cap dels clients, cambrers o putes m’observava com en anteriors visites. Ja no semblava un parvenu, un ingenu que havia entrat fent una escapada momentània amb esguard culpable, obrint una escletxa imperceptible en la seua vida quotidiana i avorrida»

La vida en l’abisme

Ferran Torrent



Paseando por Peris y Valero. Años 50

Todocolección



Bar Club Cartago

Todocolección

sábado, 16 de febrero de 2019

En direcció al pont de Peris i Valero

«Li faig un senyal a Trilita i engeguem en direcció al pont de Peris i Valero per tornar al centre de la ciutat. Fins que no hem eixit del carrer no ens ha abandonat la mirada de Sandokan. No m’agrada. És una mirada d’aquelles en què Podi i la repugnància, barrejats, es palesen dràsticamént. En el proper encontre, determine, em farciré de precaucions. Tinc l’esquerra una mica nafrada. Colpejar dues voltes al cor de l’enemic trobe que és excessiu».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent


Avenida de Peris y Valero

Ebay