I ara també van a omplir el riu de jardins

«—¿Li agrada València, fill? 

—Uf, moltíssim. 

—Hauria de viure ací, al barri, per a saber com és. Ha fet l’Ajuntament uns jardins i ha plantat unes palmeres que són una preciositat. I ara també van a omplir el riu de jardins. ¡Que el Nostre Senyor em done vida per a veure-ho!»

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Pegatina años 80

Todocolección

Barrachina. No té pèrdua

«—Diga’m senyora, ¿en quin pis viu, Frederiquet? 

—Al tercer, porta nou, però no és a casa, ara. 

—¿Ah, no?, ¿on és? —Treballant. 

—¿Treballant? 

—Sí, fillet, sí, en una cafeteria d’allò més important que està a la plaça d’Emilio Castelar —l’àvia era una fan de la segona república—. És clar que vostè no la coneixerà, la cafeteria… 

—Si em diu el nom… 

—Barrachina. No té pèrdua, a qualsevol que li pregunte li l’assenyalarà de seguida. ¿Sap on és, la plaça? 

—Sí, és molt famosa».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Barrachina

Fotograma de "Toda una vida". Versión Mariscal

"Toda una vida". Versión Mariscal

Està tocant a l’avinguda Primat Reig, enfront dels Salesians

«—De poca cosa li servirà, el treball. ¿On és la botiga del perit? 

—Per la part de Rascanya, al carrer de Sant Joan Bosco. Està tocant a l’avinguda Primat Reig, enfront dels Salesians. 

—¿Això no és Orriols?

—No sé si és Orriols o Barona, però tens el carrer, ¿no? 

—Ara en prenc nota».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Colegio Salesianos San Antonio Abad

https://valenciasaa.salesianos.edu/

En un bar que està al principi de l’avinguda del Port

«—Veuràs, Butxana. Ahir quan te n’anares del Marraquech, li vaig dir al Colometa que, en cas d’aclarir alguna cosa de relativa importància, m’ho comunicara. Ja saps que el Coloma és molt curtet i no em fiava massa que no ho contara al teu contestador automàtic. Li digui, per tant, que, després d’investigar el nostre «distribuïdor», jo em trobaria, a la matinada, en un bar que està al principi de l’avinguda del Port. Tenen unes gambes, al bar, collonudes, Butxana, acabadetes d’eixir de la mar, per al tio Penjoll».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

A la izquierda "Casa Calabuig"

Todocolección

Fes una volta pels bars de la Malva-rosa

«—Bé —digué el detectiu apagant al misto—, Colometa, tu t’ocuparàs de visitar el barri del Carme, del de Sant Josep i, si et dóna temps, fes una volta pels bars de la Malva-rosa. Pregunta a tots els coneguts que siguen de la teua confiança. Tu, Penjoll, acosta’t al «distribuïdor» aquest que m’ha explicat adés el teu soci i informa’t si ha entrat alguna mercaderia de la propietat del comissari. Si ho aclareixes visita de seguida el canvista de marres i em telefones. Si no sóc a casa deixa l’encàrrec al contestador automàtic. ¿D’acord? 

—Correcte —contestà el Penjoll».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Flamingo, Casa César, Tabarca, Bora-Bora...

?

L’orxateria estava tota pintada de blanc

«L’orxateria estava tota pintada de blanc. També les cadires i les taules eren blanques. La cambrera, amb davantal blanc, els serví dos descomunals gots de líquid blanquinós. Butxana li observà la remenadissa de cul quan tornava al taulell, magrós i a punt de rebentar-li els pantalons. Blancs, per cert. En aquell local una mosca tenia tant de futur com una puta buscant faena a la cúria romana».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Els Valencians pintats per ells mateix

Enric Soler i Godes

I marxaren cap al carrer Cadis

«Butxana es reuní amb Colometa i marxaren cap al carrer Cadis. A mig carrer, i a petició del detectiu, entraren en una orxateria. El local estava buit i tots dos s’assegueren en la primera taula que els vingué a la mà».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Calle Cádiz

http://www.comarcarural.com/articulos/lanas-aragon/foto23.htm

Enrotllat amb un plàstic de supermercats Jobac

«L’home canós s’alçà i acudí al seu encontre. 

—Vostè dirà, senyor. ¿Desitja alguna cosa? —Digué dirigint-li una sobtada ullada al rellotge que contrastava amb la vestimenta. 

—Tinc entès que vostè avalua joies. 

—Així és. ¿Les porta, vostè? 

—Sí. 

Fede extragué de la bossa el secreter enrotllat amb un plàstic de supermercats Jobac, desplegà l’embolcall i obrí la capsa. El perit es mostrà sorprès per la musiqueta que emetia el secreter. 

—És curiós, feia molt de temps que no veia un secreter tan antic. Ja no en fabriquen, de musicals. 

—És de ma mare».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Jobac

Avd. del Cid esquina José Maestre

Subida por Carlos Iborra  a VAHG

N’escollí un del barri Barona

«Memoritzà l’adreça del perit que havia triat entre la renglera que li oferien les pàgines del Trajín. N’escollí un del barri Barona, perquè estava allunyat del centre. El districte central era més arriscat, allí es trobava la comissaria, el seu lloc de treball i, a més, era ben segur que els perits d’aquella zona tindrien el local ple».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

 Calle San Juan de la Peña - Padre Viñas. Años 80

https://vicenticoaa.blogspot.com/2012/12/valencia_21.html

Féu una volta completa per la plaça dels Patos

«Quan Enric Calabuig isqué amb el seu R-11 nou de trinca de l’aparcament privat del carrer Moratín era la una i mitja del migdia. Féu una volta completa per la plaça dels Patos i sortí del districte central buscant el carrer Alacant i la pista de Silla. 

En aquell moment, la cruïlla de Peris i Valero i el pont elevat sobre les vies del tren que travessen la ciutat, registrava una gran afluència de cotxes. Les fàbriques i oficines dels ravals de l’urbs vomitaven empleats desitjosos de fer l’àpat que partia la jornada. El canvi lent del semàfor havia allargat la cua. Enric engegà la cassette: Waldo de los Ríos es disposà a destrossar Pau Casals dirigint El cant dels ocells».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Plaza de Rodrigo Botet

https://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=60817295

Butxana decidí fer temps a la cafeteria Tívoli

«Ja al carrer, Butxana decidí fer temps a la cafeteria Tívoli. Marxà cap al pas de semàfor passant per una cabina telefònica on Joaquim simulava una trucada. 

Entrà a la cafeteria i pujà l’escala que menava al menjador; s’assegué a la primera taula que es topà de front. Obrí el diari que havia comprat al quiosc de l’estació i demanà un bitter Kas, repenjant-se al sofà i deixant-se dur per la brisa fresca que corria al local. Més tard dinaria».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Día de las Fuerzas Armadas. Junio 1980

https://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1694486&page=244

A Russafa, al carrer Vivons

«—¿Colometa? ¡Ah!, sí, home. Ve sovint per ací, de tant en tant. Algun dia a la setmana. 

—¿Quin dia? 

—No és fix. Ja fa uns dies que no el veig. Però si vols trobar-lo, amb tota seguretat que serà a la sauna Olímpic. 

—On és, ¿l’Olímpic? 

—A Russafa, al carrer Vivons. Va a les vesprades. Pràcticament tots els dies. 

—Gràcies».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Calle Vivons. 1978

Nos encanta Russafa

Subida por Vic Payá a VAHG

Butxana s’apropà als urinaris entre les mirades luxurioses d’un legítim de perruca torta

«El detectiu vorejà el vestíbul pel costat del bar. Un sospir, una mena de dona en estat de descomposició, que mantenia una guitarra sense cordes entre les cuixes, li féu l’ullet, Butxana accelerà el pas. 

Però si el living-room de la central ferroviària era esfereïdor, els vàters de l’estació representaven la connivència amb el superrealisme. Macarrons d’homosexuals, biprovadors de tota mena d’experiències i maricons de posat intel·lectual a la recerca del morbo perdut, es barrejaven amb els autèntics de sempre. 

Butxana s’apropà als urinaris entre les mirades luxurioses d’un legítim de perruca torta. El detectiu procurava no provocar susceptibilitats desviant la mirada. El megàfon interior anuncià l’arribada del tren de Xàtiva. S’acostà a un pinxo».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Urinarios y retretes de la Estación del Norte

Revista Arquitectura y Construcción. 1918

https://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=144603458

Amb què l’arquitecte Demetri Ribes dissenyà l’edifici

«L’estil modernista amb què l’arquitecte Demetri Ribes dissenyà l’edifici ferroviari perdia tot vestigi de serietat quan hom entrava al recinte de l’estació. Persones d’aspecte desconfiat i de pell torrada per un sol de faena es disposaven a patir el rigor de l’asfalt sortejant cossos estirats al terra; vagabunds i hippies retros jeien amuntegats pel vestíbul de l’estació com un senyal que advertia al fugaç passatger de la seua entrada a la metròpoli. L’esporàdic viatjant de comarca semblava receptiu al missatge; premia amb força les bosses i paquets temorós d’un assalt. Els de terra no es bellugaven ni poc ni gens. El d’ells era tot un altre viatge».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Estación del Norte.  Fotografía estereoscópica

Todocolección

Eren treballadors de l’Administració, tant de l’Ajuntament, com de la Central Telefònica o Correus

«Però la vida continuava. A poc a poc, el funcionariat, homes i dones d’aspecte jove però engroguits, anà separant-se de la barra amb el diari sota l’aixella i l’esmorzar enrotllat en paper d’alumini a la butxaca. En la major part, eren treballadors de l’Administració, tant de l’Ajuntament, com de la Central Telefònica o Correus. Edificis, tots tres, que circumden la cèntrica plaça. Centenars de persones, en aqueixes hores, conjuntament amb ordinadors i computadores de patent americana, engegaven la màquina organitzativa de l’urbs. La ciutat depenia d’uns ploms».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Actual Plaza del Ayuntamiento. Años 50

Todocolección

Frederic entrà corrents a la cafeteria Barrachina

«El públic present rigué l’acudit marxant tot seguit, davant l’actitud comminadora de l’enllustrador que amenaçava amb el mocassí en alt. Frederic entrà corrents a la cafeteria Barrachina, el seu lloc de treball. 

Amb lleugeresa, el local era ple, es canvià de roba i acudí a la faena on la seua presència era reclamada per l’encarregat. 

La barra de la cafeteria era plena de gom a gom d’un personal que absorbia cafès i engolia sintètics donuts. Amb els ulls encara somnolents, els clients devoraven les notícies més importants, enclavades a les primeres planes dels diaris: el dòlar, no podia ser un altre, valia 152 pessetes. Un guàrdia civil queia sota el pes de les bales d’ETA-m. El carnestoltes autonòmic arribava a tot arreu, la província de Madrid es declarava autònoma. El Secretari regional de CCOO declarava que els Altos Hornos del Mediterráneo serien el que els valencians voldrien. És a dir, desapareixerien. Al final, en un racó, amb foto de perfil del president de la Generalitat local, un esdeveniment de ciència-ficció arrelat al medi; el govern de la comunitat pretenia reduir l’atur en quatre anys. En fi, tot un seguit de bromes matineres capaç de llevar-li l’ànim al més entusiasta».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

Barrachina

https://www.levante-emv.com/multimedia/fotos/valencia/2017-05-12-91841-vida-jesus-barrachina-imagenes.html

Jacint, l’enllustrador, lluitava amb un mocassí de xiquet

«Arribà a la plaça del País amb el tub de la moto renquejant i fent atrevides cabrioles entre els nombrosos vehicles del funcionariat, que irrompien al centre buscant un miraculós buit on deixar l’utilitari. Frederic aparcà enfront del quiosc Modern. Jacint, l’enllustrador, lluitava amb un mocassí de xiquet. 

—Bon dia, Jacint —saludà Fede amb veu cordial. 

L’enllustrador, conegut pel seu cabreig permanent, degut, entre altres coses, a la nombrosa presència d’ultradretans al districte, contestà sense alçar la vista:

—Ni bon dia ni hòsties. La propera vegada que aparques d’aquesta manera cride el municipal. 

—Collons, no sigues mamó. 

—¿Mamó, jo? Fa trenta anys que sóc de la CNT —s’enfurí l’enllustrador alçant la veu i mirant els vianants, orgullós—. ¡Escolta-ho bé, trenta anys! ¡Tinc el número cinc de carnet…! 

Un jove empleat del quiosc prengué la paraula: 

—Doncs a veure si te’l renoves, Durruti, que estàs més cremat que l’orella de Niki Lauda».

¡No emprenyeu el comissari!

Ferran Torrent

El popular limpiabotas "El Nene" muy bien realizado por el artista Pallardó y presentado por la falla Calles Cruz Nueva y Paz , fue el Ninot indultado en 1955

Historia Gráfica de las Fallas

Cortesía de José Navarro Escrich

El personaje real y el ninot

Todocolección