També freqüentava els trinquets

«Vivia en un hotel i dinava sovint a la seu de la Real Sociedad, on de vesprada tenien lloc partides de cartes que li servien d’entreteniment. Em va contar que ja d’estudiant recorria la ciutat i els pobles del voltant buscant timbes.

València sempre ha sigut una ciutat de joc i s’hi jugava a tot. A.C. també freqüentava els trinquets. Les diverses especialitats de la pilota valenciana atreien els jugadors d’apostes». 

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Y aún hay timbas...

https://7televalencia.com/es/partida-ilegal/?fbclid=IwAR3vliGk9m9v-cWwEJ43huQBnO_zmzZoaBei1b4TWeSsmj_ioedpe0R-ffM

Jugadores de "Escala i corda" en el "Trinquet de Levante" el día de la inauguración. De izquierda a derecha: Faixero, Fusteret de La Llosa, Juliet de Paterna, Peris de Ondara, Juliet (empresario) , Chato de Pedreguer, Guara y Mendoza de Torrent

El Grao: cosas de aquí

Mari Carmen Serra Olmo

Em va citar al restaurant de la Real Sociedad Agrícola de València

«A.C. em va citar al restaurant de la Real Sociedad Agrícola de València, el local més clàssic i vetust de la ciutat. A.C. era el típic jugador que havia perdut, a causa del joc, la família. Malgrat, però, que calculava en més de cent milions de pessetes els diners que s’havia deixat en les taules de joc, gaudia d’una bona posició econòmica, gràcies al fet que els negocis de la construcció sempre li havien funcionat». 

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Casino de Agricultura antes de la reforma

Calle de la Paz

Subida por Pilar Martínez Olmos a VAHG

Jo portava un suèter de rebaixa dels populars magatzems Gay

«El tipus que ens havia rebut, que semblava una mena de majordom, s’acostà a nosaltres i demanà per l’acompanyant d’un dels jugadors. Amb pompa, com si es disposara a fer un acte transcendental, s’alçà un dels gafes i es va adreçar cap a taula allisant-se les solapes de l’americana. Duien tots vestit i corbata. Jo portava un suèter de rebaixa dels populars magatzems Gay de València i uns vaquers supose que del mateix local».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Almacenes Gay a la derecha de la fotografía

Calle Calvo Sotelo, hoy Paseo de Ruzafa

http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/159368/lo-que-se-fue-con-rita-10-espacios-desaparecidos-los-ultimos-24-a%C3%B1os.html

Vaig aturar-me a Peris i Valero

«Ell mateix em dugué a València, amb taxi. Gairebé totes les nits hi anava, sol o acompanyat, però no necessitava ningú per a la mena de festa que hi celebrava. Vaig aturar-me a Peris i Valero. Al Moro li vaig dir que eixia amb una cambrera. No em refiava que s’haguera cregut la meua versió, de manera que vaig caminar una estona en direcció contrària al Cartago, fins que el taxi es perdé pel Carrer de Sueca».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Avenida de Peris y Valero

Todocolección

Anava al canòdrom de l’Avinguda del Port

«La nit de diumenge, els clubs d’alterne semblaven un pintoresc parc temàtic de vides abúliques. Hi havia poca gent. Només els habituals. De dones, també poques. La majoria de prostitutes tenia fills i dedicava el diumenge a l’activitat familiar, aprofitant l’escassa afluència de clients. Sabia que el Rubio no hi aniria. Diumenge, si no trobava partida de vesprada, anava al canòdrom de l’Avinguda del Port o a l’altre, situat entre la Creu Coberta i el Cementeri General».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Canódromo Avenida

Todocolección

https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2016/09/el-canodromo-avenida.html

Anàvem a un dels bars encara oberts de l’Avinguda del Port

«Sovint, quan de matinada, havent acabat una partida, anàvem a un dels bars encara oberts de l’Avinguda del Port a menjar o a fer-nos una copa —eren locals que a aquelles hores també acollien dones de vida nocturna—, mostrava una facilitat sorprenent per guanyar-se els favors d’elles. Les atreia perquè era atractiu, però, sobretot, perquè no exterioritzava una atenció delicada, com si els advertira quina classe d’home hi trobarien. En això era determinant. Ho era gairebé en tot. Excepte amb la seua princesa. Potser només ella coneixia els secrets del Rubio. Una nit, a les onze, vaig anar sol al Cartago».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Casa Calabuig

Avenida del Puerto

https://www.prospectosdecine.com/

https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/12/la-antigua-casa-calabuig.html

Acudírem a un pis de la Finca de Ferro, a la Plaça de Sant Agustí

«Recorde la primera partida del mateix dia que m’havia endossat la primera remesa de lletres. Sóc dels qui pensen que començar bé és el millor símptoma que les coses no acabaran malament. La primera sota la síndrome de la lletra era primordial. Acudírem a un pis de la Finca de Ferro, a la Plaça de Sant Agustí, convocats per a una partida de cinquanta-quatre, joc en què els diners guanyats han de romandre durant tota la partida a la taula. No pots posar-te’ls a la butxaca i jugar només amb una part dels guanys a fi de preservar-ne l’altra, perquè l’envit «me’ls jugue tots» t’obliga a apostar els diners que tens, amb el matís que si l’altre en té menys pagues la seua quantitat i si en té més que tu pagues la teua».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

La Finca de Hierro. (Edificio Garcerán)

?

Delatà amb noms i cognoms "todos los jóvenes de buena familia que van al barrio chino de Valencia". Vídeo

«El Rubio odiava els capellans. Jo també: havia passat cinc intensos anys al col·legi dels jesuïtes. El capellà del poble era especialment odiós. A tall d’exemple contaré que un diumenge, en la missa major, des de la trona, delatà amb noms i cognoms "todos los jóvenes de buena familia que van al barrio chino de Valencia". La notícia somogué els fonaments morals de la societat oficial del poble. Amb tot la llista era incompleta. S’oblidà de denunciar un col·lega d’ell, capellà d’una població propera, que amb barret i gavardina visitava, i no amb maneres de turista, l’esmentat barri. Però ja se sap que, llevat dels escriptors i artistes en general, tots els gremis són proteccionistes».

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

El Barrio chino de Valencia

Fotografías de Joaquín Collado

M’havia proposat d’anar al Cartago, un local situat a l’Avinguda de Peris i Valero

«Encara no m’hi havia negat quan ja m’havia proposat d’anar al Cartago, un local situat a l’Avinguda de Peris i Valero. Era tard i em sentia cansat, però aleshores m’esforçava a no decebre ningú capaç d’iniciatives nocturnes. La nit desfermava en mi un instint de rebel·lió bàsic, fonamental. M’esperonava la curiositat per tot allò que amagava, allò que la llum del dia no deixava veure. Coneixia el Cartago de les meues incursions solitàries. Eren visites ràpides, llambrecs que introduïa en el món prohibit i que amb prou feines em donaven una visió clara d’un ambient on et trobes perdut perquè la teua estranyesa revela als altres una experiència mínima. Amb la companyia del Rubio l’atmosfera tèrbola d’aquells locals es tornava familiar. Gairebé tothom el coneixia, i, el que era més sorprenent i agradable per a mi, el respectava, respecte que jo percebia com a acompanyant. Cap dels clients, cambrers o putes m’observava com en anteriors visites. Ja no semblava un parvenu, un ingenu que havia entrat fent una escapada momentània amb esguard culpable, obrint una escletxa imperceptible en la seua vida quotidiana i avorrida»

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Paseando por Peris y Valero. Años 50

Todocolección

Bar Club Cartago

Todocolección

Estàvem a la barra del Bar la Caleta, local de putes situat al Carrer Cadis de València

«Una hora després, el Rubio i jo estàvem a la barra del Bar la Caleta, local de putes situat al Carrer Cadis de València. Havent eixit de casa Java m’adreçava capficat al meu domicili. Abans d’entrar-hi, a punt de posar la clau al pany, el seu cotxe, un esportiu de fatxenda amb traça de segona mà, va frenar en sec després d’haver envaït part de la vorera. Em convidava a una copa i vaig acceptar-la. Eren prop de les tres de la matinada. De totes maneres el disgust m’hauria impedit dormir, i la invitació m’induïa a pensar en una amnistia econòmica». 

La vida en l’abisme

Ferran Torrent

Carrer Cadis. Calle Cádiz

https://fallers.es/lanas-aragon-volvio-por-una-noche-falla-espartero-g-v-ramon-y-cajal/