Mostrando entradas con la etiqueta Vicent Andrés Estellés. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Vicent Andrés Estellés. Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de abril de 2026

Em trencaràs un ou dur en el front

«Canten l’alegre tarara vernacla.
Em trencaràs un ou dur en el front.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Celebrando la Pascua

Cachirulos en la playa del Cabanyal. Años 20

Archivo de José Huguet


jueves, 11 de septiembre de 2025

Em trencaràs un ou dur en el front

«Canten l’alegre tarara vernacla.
Em trencaràs un ou dur en el front.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Día de Pascua en el antiguo cauce del Turia

Años 50

Subida por José Trenzano Martínez a VAHG

martes, 9 de septiembre de 2025

domingo, 7 de septiembre de 2025

Meditaran el passat de la pàtria

«Meditaran el passat de la pàtria.
Prepararan el futur de la pàtria.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Celebració Nou d'Octubre

Homenatge a Jaume I

Cortesía de José Navarro Escrich

viernes, 5 de septiembre de 2025

Duran les mans totes brutes de sang

«Ells lluitaran per la pàtria i la pau.
Duran les mans totes brutes de sang.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



En Valencia 

Mundo Gráfico. 29 de julio de 1936

miércoles, 3 de septiembre de 2025

Mengen ous durs enramats amb sal

«Creixen els fills; se’ns en van de les mans.
Mengen ous durs enramats amb sal.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Tardes de Pascua. La mona de Pascua en Valencia

Las Provincias. 7 de abril de 1931


lunes, 1 de septiembre de 2025

Ballen els fills la tarara vernacla

«Ballen els fills la tarara vernacla.
Una mesquina i amable bucòlica.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Jugando al corro. Huerta de Valencia 

Todocolección

sábado, 30 de agosto de 2025

Carn de canó quan la pàtria ho demane

«Creixen els fills, el futur de la pàtria.
Carn de canó quan la pàtria ho demane.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés



Fotografía del tres de octubre de 1898 en la que vemos en el puerto de Valencia algunos de los repatriados de la guerra de Cuba del grupo de Infantería

"La provincia de Valencia en la guerra de Cuba (1895-1898)" 

Enrique de Miguel Fernández , Rafael Izquierdo Canosa y
Francisco Javier Navarro Chueca

miércoles, 19 de marzo de 2025

Tota València era una foguera alegre

«Absurdament el cel s'omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València era una foguera alegre:
ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra...

Músiques populars pujaven per les cuixes.
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis
Recolzats en el ferro de la barana, veiem
la ciutat com un bosc. Vacil·laven els llums
dels castells en els teus ulls...

No cenyia la teua adorable cintura.

L'un al costat de l'altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.
Tots els veïns pujaren i miraven València.
Els agradava molt la nit de Sant Josep».

La nit de sant Josep

Vicent Andrés Estellés



Falla Municipal

"Intentant posarla a plom". 1969

Hermanos Fontelles Alegre

domingo, 6 de octubre de 2024

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble

«Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble
,i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,
camines decididament».

Assumiràs la veu d’un poble

Llibre de meravelles. 1956 - 1958

Vicent Andrés Estellés

viernes, 6 de octubre de 2023

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble

«Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,
camines decididament».

Assumiràs la veu d’un poble

Llibre de meravelles. 1956 - 1958

Vicent Andrés Estellés



Las Provincias. 11 d'octubre de 1977

lunes, 14 de febrero de 2022

No hi havia a València dos amants com nosaltres

«No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobta encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles.

Es desperta, de sobta, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.


No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs».

Els amants

Vicent Andrés Estellés


Playa de Levante

Canyamelar

Todocolección


Els amants

Ovidi Montllor

jueves, 7 de octubre de 2021

Et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble

«Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,
camines decididament».

Assumiràs la veu d’un poble

Llibre de meravelles. 1956 - 1958

Vicent Andrés Estellés



Representantes de las sociedades "El Micalet" y "Lo Rat Penat", al pie del monumento a D. Jaime el Conquistador, el día del aniversario de la reconquista de la ciudad

Mundo Gráfico. 19 de octubre de 1927




http://www.muvim.es/es/content/9-octubre-1977-retratos-una-ilusion

jueves, 8 de abril de 2021

Ballen els fills la tarara vernacla

«Creixen els fills, el futur de la pàtria.
Carn de canó quan la pàtria ho demane.
Bella és la vida. 


Ballen els fills la tarara vernacla.
Una mesquina i amable bucòlica.
Bella és la vida. 


Creixen els fills; se’ns en van de les mans.
Mengen ous durs enramats amb sal.
Bella és la vida. 


Ells lluitaran per la pàtria i la pau.
Duran les mans totes brutes de sang.
Bella és la vida. 


Meditaran el passat de la pàtria.
Prepararan el futur de la pàtria.
Bella és la vida. 


Inventaran l’amistat i l’amor.
Es guanyaran dignament el seu sou.
Bella és la vida. 


Es trobaran sols al mig de la vida.
Com si no hagués existit res abans.
Bella és la vida. 


I ploraran vanament una nit,
i no entendran res de res en la vida.
Bella és la vida. 


Creixen els fills, creix l’amor, creix la vida.
No hi ha per què recelar ni patir.
Bella és la vida. 


Canten l’alegre tarara vernacla.
Em trencaràs un ou dur en el front.
Bella és la vida».

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés


Jugando al corro. Huerta de Valencia 

Todocolección


viernes, 19 de marzo de 2021

Tota València era una foguera alegre

«Absurdament el cel s'omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València era una foguera alegre:
ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra...

Músiques populars pujaven per les cuixes.
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis
Recolzats en el ferro de la barana, veiem
la ciutat com un bosc. Vacil·laven els llums
dels castells en els teus ulls...

No cenyia la teua adorable cintura.

L'un al costat de l'altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.
Tots els veïns pujaren i miraven València.
Els agradava molt la nit de Sant Josep».

La nit de sant Josep

Vicent Andrés Estellés
 


 La Nit de sant Josep
 
Todocolección

 

jueves, 19 de marzo de 2020

Els agradava molt la nit de Sant Josep

«Absurdament el cel s'omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València era una foguera alegre:
ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra...

Músiques populars pujaven per les cuixes.
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis
Recolzats en el ferro de la barana, veiem
la ciutat com un bosc. Vacil·laven els llums
dels castells en els teus ulls...

No cenyia la teua adorable cintura.

L'un al costat de l'altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.
Tots els veïns pujaren i miraven València.
Els agradava molt la nit de Sant Josep».

La nit de sant Josep

Vicent Andrés Estellés



La nit de sant Josep

Todocolección

viernes, 22 de noviembre de 2019

Me’n vaig anar al Saler a fer-me una paelleta

«Me’n vaig anar al Saler
a fer-me una paelleta,
que encara que sóc poeta
lo primer és lo primer.

(Que no em lleve ningú a mi
l’arròs i el plat d’ensalà,
tenint, lector, a la mà
el barral o el got de vi!)

Després de fer el viatge,
no peguí, lector, ni un mos:
deixant a banda l’arròs,
em dediquí al “paisatge”...»

Vicent Andrés Estellés (Roc) 

Las Provincias. 29 de setembre del 1959



Paella en El Saler

Todocolección

martes, 8 de octubre de 2019

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble

«Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,
camines decididament.»

Assumiràs la veu d’un poble

Llibre de meravelles. 1956 - 1958

Vicent Andrés Estellés



Las Provincias. 11 d'octubre de 1977

martes, 19 de marzo de 2019

Els agradava molt la nit de Sant Josep

«Absurdament el cel s'omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València era una foguera alegre:
ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra...

Músiques populars pujaven per les cuixes.
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis
Recolzats en el ferro de la barana, veiem
la ciutat com un bosc. Vacil·laven els llums
dels castells en els teus ulls...

No cenyia la teua adorable cintura.

L'un al costat de l'altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.
Tots els veïns pujaren i miraven València.
Els agradava molt la nit de Sant Josep.»

La nit de sant Josep

Vicent Andrés Estellés



Ajuntament de València

Todocolección

domingo, 7 de octubre de 2018

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble

«Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,
camines decididament.»

Assumiràs la veu d’un poble

Llibre de meravelles. 1956 - 1958

Vicent Andrés Estellés



Las Provincias. 11 d'octubre de 1977