Que arribava fins al llac de l’Albufera

«El pis no tenia rebedor. Era un gran saló tot de portes que menaven a les distintes habitacions. Estava decorat amb mobles de vímet, i un gran mirador, situat enfront de la porta, oferia una vista panoràmica que arribava fins al llac de l’Albufera. Arran del finestral començava una terrassa exterior de dimensions reduïdes amb dues hamaques amb la tela rebregada. Un enorme ficus li donava un aire exòtic. Artificial».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

La Albufera

Todocolección

On ets? Al barri de Natzaret

«Seguiren Blasco Ibàñez avall i tombaren per un carrer que connectava amb l’Avinguda del Port, fins al final, que trencaren en direcció al barri de Natzaret. Creuaren el barri d’una punta a l’altra i estacionaren l’Opel davant la porta d’una finca vella, la façana de la qual donava a un carrer estret d’una sola direcció. Passí per davant d’ells i de tornada per l’altre carrer m’adoní que hi havia un club a la mateixa alçada que la porta on havien estacionat el cotxe. Es deia Felicité i no semblava enregistrar afluència de clients.

Vaig entrar. No hi havia ningú, tret d’un parell de putes que jugaven una partida de parxís i el bram esquinçat de Manzanita des del giradisc. Elles no pararen esment en la meua presència i me’n vaig eixir, no sense abans dubtar a fer-ho. Caminí fins que vaig trobar una cabina telefònica. Marquí el número del Xino.

—SÍ? 

—Xino, sóc Barrera. 

—On ets? 

—Al barri de Natzaret».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Natzaret

?

Pares de família en l’hora del xamelo

«M’atipí amb tres magdalenes i un café doble amb llet entre mirades capcioses del veïnat de la barra, pares de família en l’hora del xamelo i la copa de Soberano. A una taula, un d’ells remenava les fitxes i començaven la partida més llarga de la setmana, escortats per un transistor que reproduiria fidelment el carrussel esportiu. Gary Lineker i Mark Hughes els ajudarien a passar el diumenge; la resta de la setmana seria una altra cosa, sensiblement diferent. Decidí visitar Àngela en un intent de matar el tedi dominical».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Jugando al dominó. Valencia. 1962

Todocolección

En direcció al pont de Peris i Valero

«Li faig un senyal a Trilita i engeguem en direcció al pont de Peris i Valero per tornar al centre de la ciutat. Fins que no hem eixit del carrer no ens ha abandonat la mirada de Sandokan. No m’agrada. És una mirada d’aquelles en què Podi i la repugnància, barrejats, es palesen dràsticamént. En el proper encontre, determine, em farciré de precaucions. Tinc l’esquerra una mica nafrada. Colpejar dues voltes al cor de l’enemic trobe que és excessiu».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Avenida de Peris y Valero

Ebay

A la recerca de l’avinguda del Cid

«—T’agraden? 

—Sí —i les vaig deixar dins l’estoig. 

—T’estime tant… —em confessà just quan el BMW enfilava Guillem de Castro amunt, a la recerca de l’avinguda del Cid i la carretera de Madrid. Com que el cotxe era dels que tenien punta de velocitat, el trajecte no era massa llarg i els ecologistes no emprenyaven a les hores nocturnes amb les bicicletes per dins la ciutat, aviat entràrem a la carretera de Madrid. Fins que arribàrem a l’indret amorós anà relatant-me les compres i els projectes que havia realitzat des que ens havíem vist: des del matí del dia anterior, a ella li semblava que havia transcorregut una eternitat».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Avenida del Cid

Todocolección

A les nou en l’església de sant Agustí cantonada Guillem de Castro

«Maru se’l mirà de gairó i, abans d’anar-se’n, m’entregà una nota: «Ha trucat una nena de nom Marta. T’espera a les nou en l’església de sant Agustí cantonada Guillem de Castro. Que aprofite». 

—Bo, John Reed —m’acomiadí d’Àlex—, vaig a rematar un titular i un parell de ratlles que tinc pendents. 

—I després a clavar-la, eh? —digué, fent mímica obscena amb la mà».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Iglesia de san Agustín

Todocolección

Al final de l’avinguda Cardenal Benlloch

«Al final de l’avinguda Cardenal Benlloch hi ha el gimnàs de Xato Salcedo. En el seu interior, l’essència de púgil s’aguditza a mesura que t’acostes al quadrilàter, instal·lat al centre de l’espaiosa estança d’entrenament, envoltada d’aguerrides fotografies de Paulino Uzcúdun, Joe Louis, Jack Dempsey, Cassius Clay, Rocky Marciano, Sangchilli i un grapat de figures més per al bon model i exemple dels que allí, sota la mirada estàtica dels campions, malden per forjar-se fusta de vencedor i demostrar-se a ells mateixos que, amb una mica de sort i si el cos aguanta, un dia hauran guanyat per a uns estalvis que els permetran eludir, durant un temps, l’angoixosa tasca de treballar diàriament en les faenes més punyents. Si és que algun dia hi ha faena».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Avenida del Cardenal Benlloch

Todocolección

Jo anava al Parc Sindical de Natzaret

«—Supose que és un consell. 

—Un consell d’amic. Fa uns anys, els divendres a la nit, jo anava al Parc Sindical de Natzaret. Allí, un xaval de nom Copes Barrera s’obria camí en la vida pegant-se de bufetades dalt d’un ring. Tenia una esquerra fabulosa. La millor del continent, deien. Puntejava amb la dreta i esperava a la mitja distància per col·locar l’esquerra. És a dir, sabia el moment oportú de connectar el directe definitiu. Jo l’admirava perquè era un boxador cerebral i intel·ligent. 

—Ho tindré en compte».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Efe

ABC

Inauguración del Parque Sindical de Nazaret

Desaparegué carrer La Pau avall

«El banzim-banzam de la furgoneta de la Dentetes s’acunçava per moments. Se sentí un xiscle lacerant i el vehicle recuperà la calma. Cinc minuts més tard desmuntà un individu de complexió física greixosa, bellugà el cap a un costat i a l’altre i se sacsejà els pantalons pujant-se’ls fins el melic. Després de llançar una escopinada desaparegué carrer La Pau avall. El Xino i jo ens atansàrem fins la porta de darrere de la furgoneta. La cabina era a les fosques i l’únic punt visible provenia de les queixes, febles però patents, que es percebien des del fons de l’habitació portàtil: 

—La mare que… el… fa… parir. Ai… ai… la… 

—Dentetes, sóc Hèctor. 

—Ací, Farrera… ací».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Calle de la Paz

Todocolección

Feien servir els voltants del mercat de Colom

«El carrer, conegut com la multinacional del llobarro, s’estenia tot al llarg d’un dels laterals del jardí. Un banc de pedra, estirat de punta a punta, acollia els habituals del Parterre. Elles, enfront, sota els fanals, xafardejaven les unes de les altres o paraven esment als nombrosos cotxes que hi anaven a fiscalitzar. Al cap del carrer, unes quantes furgonetes substituïen la clàssica habitació de fonda. Eren temps de crisi econòmica i la clientela era sensible a la devaluació monetària. Les que no tenien furgoneta feien servir els voltants del mercat de Colom, prop del Parterre, o bé la impunitat que prometia l’enorme estàtua del conqueridor, baix de la qual s’escampava una discreta penombra nocturna. A falta de guàrdia real, el rei en Jaume gaudia de la companyia d’un grapat de putes en faenes pròpies del ram. De nit, el conqueridor suportava sospirs aflautats i el parloteig desficiós dels proxenetes; de dia, El Corte Inglés el martiritzava amb les novetats tecno-pop i, invariablement, algun maulet extraviat li col·locava al pedestal una pintada nacional reivindicativa».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Mercado de Colón

Todocolección

El veïnat del rei en Jaume, l’estàtua del qual presidia el parc

«El jardí estava animat. Malgrat la temperatura humida laborable, el veïnat del rei en Jaume, l’estàtua del qual presidia el parc amb més putes per metre quadrat del Mercat Comú, acudia en massa a petrolejar els baixos».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

El Parterre

Todocolección

Al Parterre

«Després del café, Xuso, Maru i Paco decidiren quedar-se i jugar una partida on Sam i Rambo completarien el quintet. El Xino resolgué acompanyar-me. 

—On anem? —preguntà quan engeguí el motor. 

—Al Parterre. 

—De putes? No fotes, no em ve de gust… 

—Ja m’ho supose, però he de fer algunes indagacions. 

—Encara estàs amb la cosa dels macarres? Al director no li farà gràcia. 

—Si lligue un bon reportatge, veurem. 

—Tu creus? A qui li pot interessar un reportatge sobre la prostitució? 

—A les putes —vaig encendre un cigarret—. I als seus clients».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

El Parterre

Todocolección

Havia passat l’adolescència al recer del Socorro Rojo

«Rambo preparà un «sopar genèric», que en deia ell: un ou fregit, creïlles, dues llonganisses, pa, vi i un flam d’aquells tan ferms com el virgo d’una teresiana adulta. Àlex marxà a casa i el Xino preferí sopar amb nosaltres, en la mateixa taula però amb un menú farcit de calories: cuixa de pollastre al whisky amb crema de llet i xampinyó. Havia fet mèrits. Però no li envejàvem l’àpat. Sofi plagiava les receptes de la secció de cuina del diari, ideades per un redactor de la vella escola que havia passat l’adolescència al recer del Socorro Rojo. El «genèric» no per massa conegut era menys nutritiu. L’excel·lent forma física de Sam n’era una bona prova. S’assegué en una punta de la taula i Rambo li serví el sopar».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

La obra del Socorro Rojo Internacional en Valencia

 El Sanatorio Hospital Popular, en La Malvarrosa

Mundo Gráfico. 27 de enero de 1937

https://fullesgroguesvoramar.blogspot.com/2018/02/la-obra-del-socorro-rojo-internacional.html

En la cafeteria de Galerías Preciados. Un dia de rebaixes

«—Ja veig que et regala camises. On la vas conèixer? 

—En la cafeteria de Galerías Preciados. Un dia de rebaixes. Però, tranquil·la, entre ella i jo només hi ha una amistat profunda. 

—M’agrada que sigues cínic. T’afavoreix. Però procura fer l’artista els dissabtes i diumenges, els dies de faena em remena l’úlcera trobar-me persones com tu. 

—Vols o no immiscuir-te en la meua vida privada? 

—Sí, si té un reflex en el meu treball. 

—No veig ni la causa ni l’efecte».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

Galerías Preciados. Calle Colón

Pinterest

Amb embolcall comercial de la casa Waron’s

«Aprofitant el semàfor vermell, Marta aturà el cotxe al xamfrà del jutjat, pel costat més allunyat de la porta principal. Abans de baixar, em va entregar una camisa amb embolcall comercial de la casa Waron’s. Una forma ben amable d’indemnitzar-me per les molèsties. Un adéu sec i una llambregada curta ens acomiadà. Ja no plovia».

Un negre amb un saxo

Ferran Torrent

https://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=107590416

Cartelera Bayarri