Hi anàvem a la Bolera, a l'Arajoma, al Lara, al Coet, al Boliche Fallero…

«Les vesprades les deixàvem per a les sessions de cine de dilluns a dimecres, i a les sales de ball de dijous a diumenge. Hi anàvem a la Bolera, a l'Arajoma, al Lara, al Coet, al Boliche Fallero… segons els dies i les circumstàncies, perquè per a mi, tot i que era un any major que el meu germà, hi havia circumstàncies atenuants: tenia algunes dificultats per a accedir a les sales i, sovint, havia de provar que era el nebot de Tomàs per evitar-me problemes».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Bolera Erajoma 1956

Germanias 33

Antigua Editorial Prometeo de Blasco Ibáñez.

Subida por Pilar Martínez Olmos a VAHG

Va pujar a un autobús a la plaça de la Reina

«Va pujar a un autobús a la plaça de la Reina i jo ho vaig fer darrere d'ella. Durant el trajecte la vaig observar amb un punt de decepció: físicament no m'agradava, però en canvi tenia una aparença maternal que inspirava tendresa i de cap manera s'ajustava als paràmetres usuals de les amants furtives. Vivia a l'altra punta de la ciutat, a la carretera de Burjassot».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Plaza de la Reina

Todocolección

Em va enviar al carrer de Sant Vicent, a l'altura de la plaça de Sant Agustí

«Un dimecres, doncs, Tomàs em va enviar al carrer de Sant Vicent, a l'altura de la plaça de Sant Agustí, lloc on l'autobús de línia del poble tenia l'única i última parada a València».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Plaza de San Agustín

http://plazasdevalencia.blogspot.com.es/2013/

A València hi havia més putes que cantonades

«L'oci disposava d'un bon entramat. Que se m'entenga: a València hi havia més putes que cantonades (entre altres raons perquè les cantonades, si eren modernistes, tenien els dies comptats), malgrat les croades morals dels sectors socials més rancis de la ciutat. Les que treballaven fora del barri xino vestien sense cridar l'atenció, però eren com aquells llauradors que arribaven a València vestits de punt en onze, imitant els senyorets tot i que la cara rarament ho suggeria».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Barrio chino

Joaquín Collado

La ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc

«La penúltima copa la preníem al Russafa, i, d'allí, a les cafeteries més cèntriques de l'avinguda de l'Oest, les del carrer Pelai o les de la plaça de l'Ajuntament, tant feia; anares on anares, la ciutat era un bull de gent asseguda a les terrasses dels bars o a qualsevol lloc. L'oci disposava d'un bon entramat».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Cocktelería - Restaurant "Wodka"

Carrer de la Pau, 5

Las Provincias. 30 de diciembre de 1934

Els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos

«Recorde els tramvies a gom d'aficionats arribant a la plaça de bous. Famílies senceres acudien al «coso» amb la felicitat reflectida al rostre. El formigueig de públic gambant al voltant de la plaça de bous en els moments que precedien la gran vetlada de catch, amb els venedors ambulants de tabac enlairant farias i caliquenyos, els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos, uns altres que, amb una nevera portàtil penjada del coll, oferien cervesa El Turia i gasosa La Esmeralda ben fresca (si tenies sort de comprar-la abans que el gel es diluïra en l'aigua), tota aquella gent marcava el pols d'una ciutat cridanera, potser intencionadament distreta a un futur en l'abisme de la inquietud, però feliç. Et barrejaves allà i notaves que el batec de la vida era allí mateix, entre un públic ardorós, com si s'haguera anunciat un succés de magnitud inabastable. I, de vegades, així era: ni més ni menys que Montoro contra un Túpac Amaru de mal plec («Me ha electrocutado», va manifestar Montoro a la premsa acabat el combat). 

—Túpac Amaru —afirmava Tomàs— té corrent elèctrica en els dits».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Plaza de toros de Valencia. Circa 1960

Todocolección

A València, el catch i la boxa gaudien de l'atenció d'un públic fervorós

«A València, el catch i la boxa gaudien de l'atenció d'un públic fervorós. Lluitadors autòctons com els germans Pizarro, Xato Pastor, Montoro, Blasco, Marqués i Tarrés (Cabeza de Hierro) o forasters de la talla del Santo o Túpac Amaru (El indio de los dedos magnéticos) han sigut la llegenda d'aquest fenomenal espectacle que atreia les masses».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Falla Plaza del Mercado. 1948

"Lucha libre". Regino Mas

Cortesía de Jose Navarro Escrich

Ens traslladàrem al centre de la ciutat, a Los Toneles

«Havent acabat una jornada laboral extraordinàriament llarga per desig de Tomàs, a fi que el meu germà i jo aprenguérem amb rapidesa el negoci, ens traslladàrem al centre de la ciutat, a Los Toneles, un bar que servia l'especialitat que més agradava a l'oncle: calamars a la romana i un enorme «tanque» de cervesa. Amb prou feines el local sobrepassava els trenta metres quadrats, però els cambrers no donaven coll a la demanda d'uns parroquians desficiosos per tindre entre les mans el desitjat entrepà i dirigir-se, a mos redó, a la plaça de bous, a l'altra banda del carrer Xàtiva, on els divendres es celebraven vetlades de lluitadors de catch».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Los Toneles

Subida por Pilar Martínez Olmos a VAHG

El Caballo Blanco fou el nostre primer club

«El Caballo Blanco fou el nostre primer club, comercialment entès. Sense les observacions preliminars de Tomàs, de gust hauríem debutat allí mateix. Això nostre es feia inajornable, si no insuportable, pel fet que teníem cita diumenge a la nit i encara faltaven dos dies. Però Tomàs no era partidari dels clubs d'alterne; el seu classicisme l'impulsà a triar el barri xino com a camp d'iniciació sexual».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Todocolección

I el piu se'l deixeu fora

«—Caixa venuda, caixa cobrada. I el piu se'l deixeu fora. 

Explicació curta però absolutament clara. La temptació de canviar caixes per servicis era constant. Sovint insinuaven pagar-te amb una disbauxa sexual en els reservats del local. La qualitat sensual d'algunes dones pagava la pena l'intercanvi. De fet, Carraca hi posava les mans fins als colzes: picava en tots els locals. D'ací que Tomàs dividira en dues parts els guanys, perquè el soci es deixava els marges comercials en l'entrecuix de les empleades».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Velluters, el 'barrio chino valenciano', a finales de los cincuenta

Carlos Pérez Moreno

https://elpais.com/cultura/2013/08/03/actualidad/1375551223_173722.html

La vida nocturna tenia a València una dimensió popular

«Hi va haver un temps que la vida nocturna tenia a València una dimensió popular. La gent ocupava els carrers, les cafeteries o els nombrosos espectacles que s'oferien com si, despertats de sobte d'una angoixa, sentiren la necessitat imperiosa d'abandonar les cases».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Passeig de Russafa. Anys 50

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=370996&page=534

Se n'anà al poblat de Natzaret

«Quedàrem per a vore'ns a l'hora de dinar. Carraca se n'anà al poblat de Natzaret i nosaltres férem la zona de l'avinguda del Port».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Platja de Natzaret

Todocolección

Uns transistors de contraban adquirits al port

«Tomàs i Carraca es repartiren les visites comercials del dia i convingueren a continuar l'oferta del mes, uns transistors de contraban adquirits al port gràcies a les influències de Carraca. Per optar a l'oferta, el client havia de comprar alguns dels productes representats que, per l'elevat preu, eren els que menys eixida tenien. Generalment eren articles d'embotit (Revilla, un esplèndid xoriço com tothom sap) o llandes de conserva subordinades a una forta competència. L'empresa era aliena al premi. No en sabia res i tant li feia si al cap de la setmana el seus agents presentaven un bon nombre de comandes. Si molt convenia, l'oferta podia tractar-se d'una fabulosa nevera d'excursió o un rellotge suís amb minuter i corda per a deu o dotze dies, però, això sí, no era aquàtic».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Puerto de Valencia

Todocolección

A preus de subhasta de llotja

«A El Boquerón esmorzàvem, sovint dinàvem i alguna vegada sopàvem. Prop del port, el bar gaudia de l'avantatge de tindre peix i marisc fresc a preus de subhasta de llotja».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Lonja de pescado. 1931

Colección de Ferran Belda

Arxiu de la Diputació de València

Al final de l'avinguda del Port

«Marxàrem cap la zona portuària, ja que Tomàs representava un magatzem de queviures a la zona est de la ciutat. Si més no, sabíem en què treballava. L'empresa s'anomenava SOVAL, tenia la residència a Cullera i una delegació comercial a València. Abans de visitar els clients passàrem pel bar El Boquerón, situat en una boca de carrer al final de l'avinguda del Port».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Avenida del Puerto. 1946

Todocolección

Volem vore pèl

«L'única protesta popular contra el règim que recorde s'esdevingué a causa de la decisió del capellà del poble de suspendre l'actuació de la vedette Rosita Amores al variétés que cada any se celebrava en les festes. L'església hagué de claudicar no sense que abans la guàrdia civil calmara, a colps de culata, els ànims del veïnat, que, al crit de «volem vore pèl», s'esvalotà contra les forces de l'ordre. Tot, al capdavall, forma part de la memòria col·lectiva; potser per això recorde, sense vacil·lacions, el dia que vam «debutar»: el dotze de maig de mil nou-cents seixanta-set, diumenge a la nit, al barri xino de la ciutat de València».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Todocolección

Tomàs ens dugué a Santa Caterina

«Aquella vesprada Tomàs ens dugué a Santa Caterina, un local al davant del qual hi ha una església amb el mateix nom, que serveix la millor xocolata de la ciutat».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Todocolección

Pa amb oli i sal

«Així que arribàvem del col·legi, ens preparava el berenar, un menú d'entrepans al nostre gust que abastava des de les populars sardines de bóta, llet condensada La Lechera, vi amb sucre, pa amb oli i sal al torró de Viena, a deu quinzets la barra».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Establecimiento Carmen. Avenida de la Malvarrosa

Cortesía de Elvira Meliá Boria‎

Confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals

«El Jesús y María era un extraordinari viver de donetes. Educades en l'amor fraternal als altres, confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals, és a dir en els adolescents que, com elles, rebien una educació de catòlica confiança».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Presbiterio y altar mayor

Colegio Jesús y María

Todocolección

Hi havia una parada especialment encisadora: el col·legi femení Jesús y María

«En el trajecte entre Ferran el Catòlic i la plaça d'Espanya hi havia una parada especialment encisadora: el col·legi femení Jesús y María. Era l'època en què, per fi, la meua alçada física podia suspendre's, bé que amb penes i treballs, dels agarradors de cuir del sostre dels vehicles públics».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent

Colegio Jesús y María

Gran Vía Fernando el Católico

Todocolección