«El valencià, que ací es referix al llaurador, al 'hortolà, en res s'assembla als demés treballadorsde la terra de les altres regions de la Península. Ni té la severitat del navarrès i de l'aragonès, ni aplega als extrems de l'andalús i del murcià; i la seua llengua, el seu idioma habitual en res s'a-sembla al castellà, al basc, ni a l'andalús.
El llaurador valencià viu ordinariament en barraques les parets de les quals són de fang i palla i el sostre és un senzill armaçó de fusta cobert de boga, senill o palla. A dintre de la barraca hi ha l'estudi, l'andana i l'estable. L'es-tudi és la cambra o dormitori on hi ha el llit, la calaixera de la roba i altres mobles. L'estable és on es guarden les bèsties i es cria l'aviram.
En un dels racons de la barraca hi ha una senzilla escala per a pujar a l'andana on es guarden les collites. La cuina o foguer moltes vegades està fora de la barraca, així com, el forn i el pou.
Per damunt de tot el valencià és estimat enlloc pels grans serveis que fa; la seua fama coma llaurador és gran. "Les seues verdures i ensalades tenen reputació envejable, tant a la Península .com a fora d'ella; les seues fruites tenen una fama europea, com la taronja, els meIons, els tramussos i altres; i darrerament l'arròs valencià, la famosa orxata de xufes...", sense oblidar tot el que dona l'horta.
Per les seus costums i gènere de vida, comper les tradicions a que està nugat i per les reminiscències que porta amb ell, així com pel seu caràcter impressionable, i el seu mode -de parlar tan 'semblant al guirigall dels morescs,és el valencià, el llaurador, clar està, el tipus més representatiu de la nostra terra.»
Els valencians pintats per ells mateix
Enric Soler i Godes
Actual Plaza del Ayuntamiento
"Su Magestad, el labrador". 1942
Artista: Regino Mas Marí
http://www.fallas.com/
