«¡Clar és el dia, la mar és bella!
Del port, a fora, surt lo baxell;
càrrega porta per a Marsella:
grans cistellotes de moscatell.
¡La mar és bella, y és clar el dia!
Ja·l llahut gira son rumbo al nort;
el xich del barco, ple d’alegria,
la despedida li dóna al port.
«¡Quant lluminosa brilla l’albada!
¡Quant blau el golfo y el cel quant pur!
Per més qu·estenga lluny la mirada,
res se m’alcansa boyrós ni obscur.
Escolta, ¡oh Verge!, les alabances,
els prechs de gràcies que·t done jo;
vui veig cumplides mes esperanses,
vui és ma primera navegació.
¡Oh barraqueta que·l cor m’alegres,
que allà en la platja te tinch devant!
¡Oh moreneta dels grans ulls negres
que·l llahut nostre mires plorant!
¡No plores, tonta!, fes tes pregàries
perquè a la volta vinga jo bé:
ja voràs, nena, les bonicàries
que de Marsella te portaré.
D’or y de rosa veig lo pervindre
quan la mar mire devant de mi;
quansevol dia me voràs vindre
portant el mando d’un bergantí.
Vindràs a rebre’m, vindràs ufana,
y jo, donan-te franca la mà,
diré: –¿Voldries ser capitana?
Resposta espera ton capità».
Axí sommia, ¡sommis hermosos
que·s desvanexen aquella nit!
¡Ah, llahut míser! ¡Un buch dels grossos,
entre grans boyres, me l’ha enbestit!
La nau petita queda desfeta;
els homes d’ella, ¡ay!, tots han mort.
Plorant aguarda la moreneta;
el xich del barco no torna al port.»
Xich de barca
Teodor Llorente
Regreso de la pesca. Playa del Cabañal.
http://enateneo.blogspot.com.es/
