jueves, 17 de noviembre de 2016

Per on s’han mogut los nostres coratges

«I dix u dels pròmens, ab veu entonada:
“Sapiau, mossényer, que antany, no ha molta,
en contra nosaltres, sens pus, fo donada
una... (com li diuen?) sentença malvada
(puix vostra bondat nos ou i ens escolta),
la qual fo d’inics i de molts ultratges
i en gran vituperi de tots i gran gangle,
car ella ens bandeja los nostres llenguatges;
per on s’han mogut los nostres coratges
a fer que, d’hui més, de nós ningú es jangle.»

La brama dels llauradors de l'horta de València (fragment). Segle XV

Jaume Gassull


Huerta de Valencia

Todocolección

miércoles, 16 de noviembre de 2016

Vora el barranc dels Algadins

«Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d’aroma l’aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
el vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
Qui oir pogués sa xiscladissa,
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins,
l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i en caure el sol, caçadors destres,
a joca van d’ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,
mourà demà les palmes l’aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
El mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d’elles,
vora el barranc dels Algadins!»

Vora el barranc dels Algadins 

Teodor Llorente

martes, 15 de noviembre de 2016

Si fores el Rei d’Espanya, ¿què dinaries tu hui?

«Per l’horta, tocant migdia,
plens d’infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l’alqueria
dos pobres fematerets.

L’un i l’altre, a l’escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.

El més menut, que li guanya
a l’altre que l’acompanya
en vivor, li digué així:–“

Si fores el Rei d’Espanya,
¿què dinaries tu hui?”

Alçant el front ple d’arraps,
i soltant la llengua prompta,
li contestà: –“¿Pués, no ho saps?
¡Quina pregunta més tonta…!
Arròs en fesols i naps”.

“¿I tu?» –afegí el major.
El menut llançà un suspir,
i torcant-se la suor,
li replicà: –«¿Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?”.»

Arròs en fesols i naps

Teodor Llorente


La Albufera. Plantando arroz

http://www.museuvalenciaetnologia.es/

lunes, 14 de noviembre de 2016

Puix jo els viu tornar, vers ells jo m’atanse

«“Mossényer senyor, si no us ho parlàvem,
la vostra mercé tampoc no ho sabria;
mas, puix que voleu saber on anàvem
ni tota la cosa de què raonàvem,
sens vot d’aquests altres jo no us ho diria.”
I així entre ells parlant, de mi allunyant-se,
crec jo que pensaven si dir-m’ho devien,
i a cap d’un poquet a mi acostant-se,
puix jo els viu tornar, vers ells jo m’atanse
per veure ço que ells a mi dir volien.»

La brama dels llauradors de l'horta de València (fragment). Segle XV

Jaume Gassull


Paisaje de la huerta de Valencia

Todocolección

domingo, 13 de noviembre de 2016

Pequeño vals vienés

«En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals del "Te quiero siempre".

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.»

Pequeño vals vienés

Federico García Lorca



El Parador del Foc

https://elenatrenor.wordpress.com/

sábado, 12 de noviembre de 2016

Car no sens gran causa veig jo volotades

«“Oïu-me, si us plau, vosaltres sus ara,
puix só arribat ací de ventura:
quin és lo perquè que ab tanta gatzara
anau remorats, i ab tal gara-gara
que el cor de qui us ou meteu en pressura?
Ha-us algú fet sobres molt demasiades?
o han-vos llevat de l’aigua la tanda?
o anau a trencar assuts o parades?,
car no sens gran causa veig jo volotades
a totes les gents, deçà d’esta banda.”»

La brama dels llauradors de l'horta de València (fragment)

Jaume Gassull


Barraca en la huerta de Valencia

Todocolección

viernes, 11 de noviembre de 2016

I ab l’arc en la mà, cuití tost defora

«I ab l’arc en la mà, cuití tost defora,
un pas davant altre, mostrant passejar-me,
per veure i sentir la tal via-fora;
i sens molt trigar, tant sobtí aquella hora
vers ells caminant, que vaig atansar-me.
"Mossényer, la vostra —los uns me digueren—,
i Déu vos mantinga i us llargue la vida",
e jo, "Déu vos ait" dient-los, d’on eren
tantost responguí, i ells respongueren:
"Mossényer, d’a cens d’aquesta partida."»

La brama dels llauradors de l'horta de València (fragment)

Jaume Gassull



Barraca en la huerta de Valencia

Todocolección