sábado, 30 de septiembre de 2017

Confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals

«El Jesús y María era un extraordinari viver de donetes. Educades en l'amor fraternal als altres, confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals, és a dir en els adolescents que, com elles, rebien una educació de catòlica confiança».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent


Presbiterio y altar mayor

Colegio Jesús y María

Todocolección

viernes, 29 de septiembre de 2017

Vendría la paz

«Si todos los políticos
se hicieran poetas,
vendría la paz.

Si todos los políticos
se hicieran pacifistas,
vendría la paz.

Si todos los injustos
se hicieran el harakiri,
vendría la paz».

Vendría la paz

Gloria Fuertes


Plaza de la Virgen

Todocolección

jueves, 28 de septiembre de 2017

Hi havia una parada especialment encisadora: el col·legi femení Jesús y María

«En el trajecte entre Ferran el Catòlic i la plaça d'Espanya hi havia una parada especialment encisadora: el col·legi femení Jesús y María. Era l'època en què, per fi, la meua alçada física podia suspendre's, bé que amb penes i treballs, dels agarradors de cuir del sostre dels vehicles públics».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent


Colegio Jesús y María

Gran Vía Fernando el Católico

Todocolección

miércoles, 27 de septiembre de 2017

Soy pobre de solemnidad según este recibo

«Señorito,
dé una limosna al mendigo,
que el hombre que le pide no le quita nada
señorito.
Que bastante desgracia tengo con no querer trabajar,
señorito,
déjele una limosna a este pobrecito.
Mire que facilidades le doy para que sea caritativo.
Señorito déme una perra,
que tengo tres mujeres sin poderlo ganar.
Tenga lástima o compasión,
lo que se da no se pierde.
Soy pobre de solemnidad según este recibo
José García, para servirle, sin domicilio.
Los guardias me apuntaron, para darme una casa con grifo.
Hágase cargo de la triste situación, de mi esposa sin marido,
explíquese por qué no como y por qué bebo vino,
permita que le recuerde que usted se baña señorito,
tenga lástima o compasión del que nació mendigo.
Que la Virgen le acompañe, Dios le dé salud para el negocio,
almas caritativas como la suya es lo que necesita la patria, señorito».

Pobre de nacimiento

Gloria Fuertes



Inauguración Mercado Central en 1928

Comida a los necesitados ofrecida por el Ayuntamiento

http://valenciablancoynegro.blogspot.com.es/2009/01/

martes, 26 de septiembre de 2017

El cambrer marxà a la barra convençut que les volíem amb gas

«Tomàs pretenia ser culte sense esforç. Tenia la dèria de memoritzar paraules que ell creia enrevessades, d'aquelles que ningú no sabia, per impressionar. Trobava als diaris una paraula o memoritzava expressions que havia sentit i les barrejava impunement en qualsevol frase. Un dia, ja érem nosaltres grans, estàvem amb ell en una cafeteria cèntrica de València. Feia temps que usava la paraula «inverosímil» ací i allà. Ens asseguérem a la terrassa i vingué el cambrer:

—¿Què prendran? 

—Aigua mineral —demanà Tomàs. 

—¿Amb gas o sense? 

—M'és inverosímil —va amollar, fastuós. 

El cambrer marxà a la barra convençut que les volíem amb gas».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent


Restaurante - Cafetería City

Todocolección

lunes, 25 de septiembre de 2017

Li feren un allipebre y va sanar al moment

«Un valensiá se moría
d’un agut desmenchament;
li feren un allipebre
y va sanar al moment».

La Chala

1 de febrero de 1930 



La Albufera

Pinterest

domingo, 24 de septiembre de 2017

Usted, Torres, puede pero no quiere

«Contaré, a propòsit, que els jesuïtes atorgaven notes mensuals. Es llegien en veu alta davant de tots els alumnes del curs, i les llegia el padre rector, un capellà allargassat curt de gambals que recordava el negre Jack Johnson el dia que va aniquilar l'esperança blanca Tommy Burns. Sever, inflexible i insensible, calb i amb una veu agusada de soprà que se sap divo, iniciava la lectura de notes per ordre alfabètic tret que hi haguera un alumne amb molt bones notes o bé un altre amb pèssimes qualificacions, que encapçalava l'acte. Diverses vegades vaig ser el primer a requerir la seua atenció:

—Usted, Torres, puede pero no quiere. 

Si «podies» però no «volies», estaves venut. Llavors, el seguit d'adjectius com ara «vago» i «inmoral» (sus padres se sacrifican por usted y mire cómo les paga), i les premonicions admonitòries d'acabar malament en la vida (com si fóra possible acabar-hi bé), ressonaven a la sala com el soroll d'un martell contra l'enclusa. Tot seguit, d'exemple, el de les bones notes, el que «volia» i «podia», un bon fill el pare del qual probablement no tenia problemes d'abonar les altes mensualitats del col·legi».

Gràcies per la propina

Ferran Torrent


Colegio de San José. Padres Jesuitas

Todocolección